Nous temps

En aquesta nit, de la qual tinc temps i envoltat de Joe Satriani, em dedico a escriure el més recent escrit de la meva vida personal.
Es cert que ha passat més d'un més desde el meu ultim post, però aqui estic per intentar rependre'l.
Ultimament han passat moltíssimes coses: l'estrena d'Atlant-X, el que s'espera ser el millor grup de l'història del metal progressiu, a Puigcerdà: uns moments de suma felicitat contemplativa guiades pel poder de la música: quan es puguin penjar els videos, faré entrega dels enllaços a un blog perquè pogueu intentar "apreciar" fins quin nivell de freakysme pot arribar el món.
També voldria compartir amb vosaltres els meus plannings sobre aquest "curs 2007/2008". Com molts sabreu, no seguiré els ensenyaments de direcció d'orquestra a Donostia; es per això que, ja que tampoc he tingut l'oportunitat d'entrar a la universitat de barcelona a fer Magisteri musical, anuncio que aquest curs servirà de perfeccionament dels meus dos instruments: l'oboè i el piano. Després, el destí dirà que fer o que no fer.
Com quasi tots els estius de la meva vida, hi han hagut coses de les quals no han canviat: per exemple: segueixo estant solter (i mira que cada estiu intento de que això canvii d'una vegada, però ho segueixo estant per desgràcia meva), segueixo sent freaky i segueixo tenint els mateixos amics tal en quan tenia fins ara.
D'aquest estiu me'n guardaré molts records: les nits a casa de'n Marc, sigui sortint o fent el famós "No pas!, jo votaré no pas!!!", les múltiples xerrades i els meus somnis que, desitjo, es compleixin aviat.
Aqui ho deixo per avui, no tinc mes idees, en el proxim blog, espero, tindre els enllaços.
Una abraçada a tots, internautes!
SD

Reload!

Hi again, people!
Fa massa temps que no escric al blog i han passat masses coses durant 15 dies: intentaré resumir.
Hi han coses que han anat segons lo previst: examens, felicitacions, etc. I hi han coses que no han anat tant bé.
Per ex. Treballo a Montserrat de cambrer (un putu pal, vamos: es molt cansat). Tinc nous aparatets, com el meu iPod de 30GB; he acabat un parell d'examens, molt xungos: dels quals encara no en se res, i d'altres coses...necesito descansar.
Es per això que ho vaig a fer ara, si algú està interesat, o comentari o que em parli al msn, que semblo un fantasma allà al mig..xD^^
Una abraçada,
SD

Reload

Bones un cop més.
Reprenc el blog amb un post curt perquè hi han moltes coses a fer.
He fet un horari nou per tindre una constància aquesta setmana: per encarar els dos examens de recuperació que tinc el 9 i l'11. A veure si, unint exercici, estudi i descans, puc desenvolupar un rendiment màxim.
Des d'aqui: felicitacions a tots els de la sele, al Marc (el megageni!) i a tots aquells qui, d'una manera o altra, s'han tret alguna cosa important: una abraçada a tots.
Aqui ho deixo, ja afegiré alguna cosa més interesant en temps millors.
Una abraçada,
SD

St. Joan

Bones un cop més.
Avui es St. Joan: rei dels "petards" on la canalla es gasta la pasta per comprar xuminades que duren....2 segons? (o menys).
Sincerament, no m'agraden gens: els hi tinc, inclús, pànic. Qui va ser l'inútil que va crear miniexplosius sorollosos?=>Segur que s'aburria bastant.^^
Bé; vaig a dormir, estic baldat.
Moltes felicitats a tots aquells qui us dieu Joan i us digneu a llegir les paraules d'un servidor.
Una abraçada,
SD

Vacances

Bones un cop més,
Degut a certs aconteixements d'aquests ultims dies no he escrit res al blog. He estat molt ocupat realitzant el càlcul sobre el que es basarà les meves vacances.
Ara bé: la gran notícia es que ja soc a casa per descansar: es necesari descansar.
Si no us puc respondre, em sap greu: estic massa ocupat.
Una abraçada,
SD

Fantasia final: the end!

Bones un cop més,
Toca començar una nova vida: les vacances. Ara, mentre escolto la canço del dia, escriuré la meva ultima reflexió del curs a Donosti.
Ha estat un any genial. Plè d'experiències, ple de tristeses, ple de tot, gratificant fins a un punt inimaginable i dono gràcies per això: dono gràcies a tots els qui, d'una manera o d'una altra, han fet la meva estància una mica millor. Tant sigui per via cybernètica o per via real: tots sou genials.
Enyoraré el lloc, segur: però se que el tornaré a rependre al setembre amb el segon any de direcció: es a dir, aprovaré tots els examens que se'm proposin.
Fins aqui avui: demà fare blog desde casa.
Cançó del dia: Grace de Hajime Mizoguchi (BSO Jin-Roh)
Frase del dia: "Un coche a cambio de saber de que está hecho un hombre? Es un precio asumible".
Una abraçada molt forta a tots, us estimo.
SD

Dies d'absència (1/3)

Bones un cop més,
Després de tres dies sense internet per una estúpida pujada de paquets provocat per un "Bot", torno a estar aqui, entre vosaltres, per dedicar-vos les meves ultimes notícies.
La primera notícia es aquesta introductòria: el retorn del meu estimat internet: gràcies cabrons per entendre que jo NO FAIG SERVIR DOWNLOADERS!!!!!!!! (es que son uns fills de la gran per no deixar-me fer servir eMule, eDonkey, etc...).
La 2na notícia es el 1/3, es a dir: he completat un dels tres examens mortals de l'estiu. La història es una merda amb patates: no se perquè hi haurien d'haver interesats en saber aquestes coses: amb tot i això (els meus pensaments), s'ha de fer.
La 3ra notícia es que aquest divendres MARXO A CASA!!!!!!!!! Contràriament al que tenia pensat (es a dir, dintre d'una setmana). Estic fulgurant d'alegria: ja tinc vacances...jajajajajaja: ara el mon tremolarà als meus peus!
Basicament volia compartir aquesta alegria amb vosaltres.
Una abraçada profunda,
SD

Reflexions finals

Bones un cop més.
S'ha acabat. He arribat a la fi. El primer any de direcció d'orquestra s'ha finit i ara toca reflexionar sobre el fet.
Si no hi ha cap novetat d'ultima hora, n'he suspés 3. Opino que els motius son ben sabuts: nivell i saturació de feina.
Ara toca recuperar-les aquestes i demostrar que, amb més calma, hom s'ho pot treure tot.
Desitjo sort al Marc, que té proves ESMVC: sort tio!
Una abraçada a tots els qui ho llegiu amb la vostra paciència de sempre,
SD

Setmana final

Bones un cop més.

Ja ha arribat: la setmana final. Hi han molts nervis acomulats per demostrar qui val la pena per aprovar i qui no...Necesitaré una bona recàrrega de paciència aquesta setmana.

A partir d'ara tot val: desitjo sort a tots els qui tingueu examens en aquests moments. També sort a tots aquells qui feu proves per accedir a algun lloc especial i també, als de la Selectivitat (que es molt fàcil!!!!!!!!).

Mai millor dit: me'n vaig a estudiar: no hi ha temps per res: tot es sacrifici, i espero que sigui recompensat d'alguna manera especial.

Una abraçada a tots i molta sort a tots aquells qui la necesiteu.

SD

Triestrés!

Bones un cop més.

Escric enmig d'una època estressant com mai. Dies que començen molt d'hora i que acaben molt tard, nervis, moments llargs, audicions, direccions, ..., massa cosa per uns moments tant curts. Llegir els llibres de text es la lectura habitual, en aquests ultims moments, estudiar, estudiar i encara més estudiar: no aguanto més. Porto 3 dies que si visc es perquè tinc esperançes de tindre un estiu encara més estressat..xDDD (Estiu=calor=estrés).

Queda 1 sola setmana de classes: desitjo que passi amb la major rapidèsa possible: es necessari per sentir-me un xic mes lliure.

Cançó del dia: Tabidachi de Yoshida Brothers

Frase del dia: "Muy bien Josep, 15 firmas!; Mira Ángel, Josep ha conseguido 15 firmas en contra del Estátut" (extracte del 1r episòdi de Polònia: TV3)

Ara toca esperar alguns resultats inmodificables: la lluita per la llibertat s'està acabant: ara toca veure el balanç.

Una abraçada,

SD

Events

Bones un cop més,
Certs aconteixements m'obliguen a escriure de nou el blog. Ho necessito amb força.
Com se sol saber, s'acosten examens, s'acosta el gran final, la destrucció i l'èxit en un sol full de paper: qui guanyarà la batalla? qui se'n sortirà beneficiat?...la resposta la té el desti, i com no se que te el desti preparat per mi, l'afrontaré el màxim de bé possible.
Respecte a la música que escolto: SymphonyX i Ranma son les dues branques que mes escolto ara: son genials: gràcies Marc! ets un geni!
Frases: "...siempre supe que tu corazón era puro, solo necesitavas comprenderlo por ti misma..."
Amors: una rosca de nadal...o sigui: nul·litat absoluta.
Les eleccions: son uns cabrons: no volem a ningú!, tots cridats a l'antipolítica!!!!
En fi, res mes per avui, ja escriuré en temps mes calmats.
Una abraçada,
SD

Frekyades

Bones un cop més,
L'univers freaky no té limits. L'altre dia vaig pillar prestat una altra bso. Ranma 1/2!!!! Es brutal! M'encanta...Em fa riure, en aquests moments tant....obscurs i presionants.
Avui?, estudi constant, fins ara...
Pròximament, més notícies,
Una abraçada,
SD

Explosió multisentimentalista

Bones un cop més.
Avui es un d'aquells dies que es pot dir: caòtic? Entre sms, nervis, examens i...etc. estic patint una sèrie de catastròfics sentiments que es desenvolupen moments abans de la meva ultima partida a Donostia a on, definitivament, acabaré el curs.
Es en aquests instants on penses en com va començar tot. No veig el transcurs de la meva vida passant, sinó veig el mateix començant per els meus 1rs dies a Donostia, efectuant les classes.
Certament, recordo com al principi van ser moments molt durs, enyorança i pressió eren els 2 pilars mes forts durant aquells moments, i les desaventeses entre altres membres donava molt que desitjar. Es cert que tinc por, si, però també es cert que, en certs moments, també tinc esperança.
Aprofito per agrair a tota aquella gent que, tant directament com indirectament, m'ha fet sentir alegre: els estimo moltíssim mes del que es podrien arribar a imaginar.
I aqui ho deixo per avui, demà, més.
Una forta abraçada
SD

Bons moments...

Bones un cop més,
He d'afirmar que estic bastant ocupat aquests dies de casa i es per això que no puc duplicar-me ni triplicar-me ni coses de per l'estil. Ara estic a casa del Marc, un tio genial. Avui ha sigut un dia memorable: de trobament amb algunes persones que admiro i de donar ànims a gent que, segons el que crec, s'ho mereix.
Falta temps per repondre'm del tot, i es per això que l'ocupació personal es molt gran: desitjo que la vostra paciència amb mi sigui màxima: tinc molt d'estrés.
Espero que el mes i mig que em queda sigui gratificant, especial i suficient per estar feliç durant la recompensa que m'espera al estiu.
Molta sort a tots, una abraçada,
SD

Setmana a casa

Bones una vegada més.
Tinc una setmana de descans abans no enprengui la setmana final d'examens. Hi ha una gran pressió, però es per això que me'n sortiré superestressat i, possiblement, malparat: espero tindre el major apoio tant espiritual com físic, com psicològic possible.
No tinc temps per més, ja escriuré algu mes divertit.
Una abraçada,
SD

Stress

Bones un cop més.
Com diu el títol, la paraula que em descriu es stress. Es molt fotut que s'acabi el curs: l'exigència que estic rebent en aquests dies finals es del 300% i en alguns aspectes no dono perquè no tinc tant temps com em demanen. Bufff, no aguantaré a aquest pas.
En fi, espero que això no sigui res i que s'acabi aviat.
Una abraçada,
SD

Tinc ganes de....

Bones una vegada mes,
Certament, avui no hi han ganes d'escriure, però ho haig de fer, ja que necesito desfogar sentiments que tinc en aquest moment. Recordo que ahir vaig posar una cançó com a "tema", avui el motiu es la meva estada al llit. El esperar que ningu truqui a la porta (amb èxit), llegir, escoltar el barça (cosa que estic fent ara mateix), estar als 2 msn's de cop, fer que el Ragnarok m'aburrís, etc, etc, etc...
Em sento apuradillo: tinc moltíssima feina i no tinc ganes de fer-la. Tinc ganes de baixar a casa i estar amb la família. Tinc ganes de que se'm resolguin moltes coses...tinc ganes de no tindre lag a la residència, tinc ganes d'acabar el curs, tinc ganes de fer música, tinc ganes de coses positives, tinc ganes de tindre un títol, tinc ganes de que es compleixin somnis, tinc ganes de no patir, tinc ganes d'estar content 100%, tinc ganes de la gent, tinc ganes de tot.
Sembla un post: tinc ganes de..., i es per això que el títol es així.
Una abraçada,
SD

Música: Lament of the Highborne

Bones un cop més.
Abans no me'n vagi a dormir definitivament avui (ja que demà tinc classe), voldria escriure alguna cosa. L'unic que se'm ocurreix ara es fer un comentari sobre la canço escrita en el títol del blog: Lament of the Highborne. Se que molta gent no sabrà quina és, però, tot i que m'agradaria que s'escoltés, prefereixo comentar-vos els sentiments que m'agafen quan escolto aquella cançó.
Segurament aquesta cançó es com el dia que ha precedit aqui a Donostia, ennuvolat, fosc, tenebrós, etc...però haig de dir que es impresionant. No només perquè hi han coses molt difícils de fer i que és una de les cançons que esta a la llista blanca d'aquelles cançons imprescindibles per dirigir (quan tingui orquestra suficient), sinó perquè causa un fort impact al públic, deixant-lo bastant sorprés, ja que la temàtica que m'agrada es mes de caire ràpid o impacient i, tot just, aquesta cançó trenca els esquemes d'aquest model.
Bé, ho deixo aqui: demà tinc classes i m'haig de llevar d'hora: (es inútil fer classe al dissabte!!!!). Amb tot i això, vull discuplar-me a la gent de les trobades de no poder anar-hi a les d'aquest cap de setmana: em sap greu.
En fi, una abraçada molt forta i fins demà. (Visca el Barça!)
SD

My own music...

Bones una vegada més.
Tinc 20 min per fer aquest blog, després hauré de fer mil i una coses per poder arribar a temps a fer tot el que em tinc proposat (i no son 4 cosetes).
Avui, el blog que proposo fer es de música. Se que es la meva especialitat, però música no només vol dir sortir allà i tocar i/o dirigir, sinó que vull tractar el tema dels gustos musicals de la gent.
Es curiós que, quan camines pel carrer, sentis els auriculars que te la gent posats a tot drap escoltant, per ex., grups com: La oreja de Van Gogh, Melendi, Alex Ubago (Lumbago pels amics), els 2 Davids, etc, etc, etc. Sincerament (i sense ànim d'ofendre a ningú), no li trobo res. Son cançons que tenen el següent esquema de joc: introitus>estrofa>tornada>estrofa>tornada>solo (normalment de guitarra elèctrica)>tornada x X vegades i final (si n'hi ha). També, normalment, la ultima tornada es fa mig tó musical pujada per crear mes tensió. Quan veig aquest fenòmen, em quedo indiferent. Pot ser que la lletra sigui molt maca i totes aquestes coses, però en qüestions musicals...res a dir, basicament.
Ara bé, amb tot i això, jo tinc un altre estil propi (i no se si dir únic). No he vist a ningú que tingui una obsessió tant enorme per les BSO de videojocs. Sembla que, aquestes BSO son tractades com a motiu per designar a una persona com a "rareta". Evidentment, a mi, em passa el mateix amb aquesta gent que escolta "espanyolades" o "anglicades", ja que son gent subjecte a la societat actual, en la majoria dels casos. Quan l'altre dia em van qualificar de raro per escoltar la BSO de Final Fantasy XII em vaig semimosquejar. Que jo sàpiga, no hi ha d'haver-hi cap problema per escoltar una cosa o una altra. Realment, es deprovador i insultant que et jutgin per una estupidèsa tant gran com això i, si mes no, que t'ho retreguin com un defecte que tens tu.
Actualment es poden distingir els grups sociològics amb l'estil de música que escolten.
Tenim els Spaniards o Espanyoletes, que escolten això: espanyolades: acostumen a dir-se també: pijos. (Jo ho odio rotundament)
Tenim els Rapers que escolten rap: ja es un grup molt desarrollat i avui dia consta de molta gent afiliada. Esta molt bé el rap, sincerament, i en molts casos fa riure, però no es el meu estil.
Tenim també els heavys que escolten tot tipus de heavy metal. Esta molt bé, a mi m'agrada moltíssim el heavy metal (i les variants) però no hi estic obsessionat.
També tenim els classics: gent que escolta clàssica pel carrer o fa coses de per l'estil. Aqui, segons la meva descripció feta al meu 1r blog, hi hauria de pertànyer. Però intento trencar esquemes escoltant heavy o música clàssica indescriptible (ex. BSO de WoW: TBC:http://bluelaguna.net/splash/wow.php).
També hi han molts altres tipus de gent que escolta música, no tinc temps de citar-los a tots, però tots tenim un estil propi a dins nostre. Hi ha gent que compon, hi ha gent que fa i hi ha gent que escolta: tots 3 grups son respectables al 100%. Els estils, ja hi discrepo una mica.
Es tot per ara, a veure si comentem!
Una abraçada,
SD
P.D. Si algú esta interessat/da en escoltar el meu típus musical: http://bluelaguna.net/ Sobretot aneu a l'apartat de Devil May Cry, Final Fantasy i World of Warcraft: els que mes m'agraden.

New times...

Bones una vegada més.

Corren nous temps en mí, coses que van millorant, coses que van empitjorant. Tinc moltes ganes de que tot vagi a l'alça i que les preocupacions/problemes es resolguin tal i com el destí ho ha predit.

Nits de pluja llagrimal, nits de desconcert, s'estàn convertint en nits de alegria amb els meus. Amb tot i això, voldria discuplar-me, ja que no sóc un déu i no podria fer el que m'agradés. Amb això, vull demanar disculpes al Marc i a aquests per no haver quedat amb ells al pont. Sorry.

Ara tinc que afrontar l'ultim sprint. Aquests 2 mesos restants abans no s'acabi el curs han de ser els mes durs. La gent m'exigirà coses sobrehumanes i, tot i que tinc "por", ho afrontaré amb coratge i decisió: es molt dificil fer feliç a tothom, aixi que procuraré fer feliç a qui pugui ser.

Sort i esperança a tots aquells que la necesiteu.

Una abraçada molt forta,

SD

Desinspirat

Bones una vegada més.
Aquests ultims dies no se que em passa. Començo històries que no acabo. Començo blogs que borro per penosos...o per inadequats. Estic per proposar-me alguna cosa per la qual escrigui cada dia sense falta: una espècie d'obligació. (Seria sàdic, però divertit i tot..^_^_^)
Ara bé, perquè em passa tot això? Hi ha com una espècie de sentiment raro que corre per les meves venes que no el puc descriure: no en se, encara...es molt extrany. Normalment no em costa expressar aquest tipus de coses, avui (i els altres dies també), tinc una espècie de "barrera": necesito investigar això.
Bé, espero inspirar-me aviat: necesito escriure, i ho noto, espero que tingui incintius avui per escriure.^^
Una abraçada,
SD

St. Jordi

Bon dia una vegada més.
Avui es 23-4-07: però es St. Jordi: patró dels catalans. Moltes vegades s'ha atribuit St.Jordi cap a la consolidació del moviment catalanista; d'altres, cap a una festa sense fi. Avui, per a mi, serà un dia normal i corrent, especial perquè es el sant de gent com el meu germà, de'n Jordi (Söid), etc.. A tots ells una cordial felicitació.
Ara bé, que significa St.Jordi? La força d'un guerrer valerós en la lluita contra un ser imaginari com es un drac. L'amor prioritzat a qualsevol circumstància. El bé i el mal, la lluita per ser algú en aquest món.
No se m'acut res mes, nomes, a tots ells, una cordial salutació i felicitació a tots aquells qui es diguin Jordi/na etc..
Una abraçada,
SD

Petits agraiments

Bona nit una vegada més,

Avui es un d'aquells dies en que penses amb tu mateix i amb tot el que t'envolta i crec que avui haig de citar a algunes persones que, en aquests moments, m'estan ajudant moltissim; no només amb el tema sentimental, si no en fer-me somriure, també: aquest blog va dedicat a tots ells.

En primer lloc, al meu germà: irremplacable, únic, especial, feliç i estimat. Ets un megacrack tio!!! (Sempre he confiat amb tu: tu pots!^^!!!!)

Després a l'Albert, que dintre de tindre'l lluny, sempre ens ho passem molt bé passan't-nos videos graciosos del youtube, compartint complots i rient molt: you'll becoming a superstar! (El Sign s'ha de fer!!: jo dirigeixo, tu fas el supersolo^^)

Després al Marc: el meu Marcvs antiesmvc!!! L'única persona que serà capaç de superar el repte: entrar a l'ESMVC!! (sense pernils ni ampolles de cabernet sauvignon!)Et prometo que estrenaré les teves obres..^^

Després al Gerard: visca el rap dels iaios!!!! (quan ho siguem, ja farem maleses, eh???: a matar gats!!!)xDDDD

Després a l'Anna, la meva germaneta (hauria de dedicar-te un blog sencer a tu, però no puc..xDD): you've been always with me, so thanks for it: I'll do the same with you^^

Després al Joan, aquell qui no només el sentiré per telèfon, si no als cines mentre veig als actors mentre fan flipades: el cinema sempre en CATALÀ!!! Arigato^^

Després, i no menys important, a tota aquella gent que em trobo a les trobades: Jep, Edmon, Sara, Abel, Marina, Marc, Pau, Carla, Samuel, Pol, etc, etc, etc, etc, etc (es que son moltissims): tots sou collonuts!!! (Pico pico.....?)xDD (PICOTAZO!!)

Després també agraiments al Jordi (Söid): un tio collonut que val la pena: hem de tornar al japo aquell...^^ Don't change!

Després també, a la Judit, que, tot i que fa poc temps que la conec, es collonuda també...gràcies...^^

Després, també a la Marta, una persona que, ja desde petits, vam ser grans amics: avui ho continuem sent: demà? també! xDD

També a una altra Marta (Kalah (aixi m'entens..^^)) Farem una altra trobada de la guild Germendat??: si es així, espero que hi vingui mes gent...xDD (Germendat: quin MAL!!!)

Després també li toca el torn a la Laura: tu i el teu dret...(jo no podria: nomes serviria per dir: se levanta la sesión o: et toca 1000 anys de presó), molta sort^^ (recorda: petons sexys!)xDD

També hi ha una altra Laura, la megapianista!...aixx...visca les parides? o com més penós millor? o les 2?...ja et tocaré algu amb el piano per cam, (quan pugui)...i et prometo que escriuré el llibre..xD^^

També vull agrair a tota la gent que no he mencionat (perquè si no se'm fa un blog massa llarg!!) que em fa costat: a tots ells: gràcies.

Bé, es tot per avui: moltes gràcies a tots.

Una fortissima abraçada,

SD

"Ciudadanos de segunda"

Bones un dia més.

L'avorriment que es provoca durant les estones de descans em porta a comentar aquest fet anomenat: "ciudadanos de segunda", emés per telemadrid.

Per començar, nomes cal fixar-s'hi amb el títol: que vol dir la distinció entre ciudadans de 1ra i/o ciudadans de 2na? o mes adequat: perquè distingir entre dos fets iguals? Existeixen ciudadans de 1ra classe, de 2na classe, etc? Segons el meu punt de vista, ja ens tracten de discriminatoris, de que deixem de banda els castellanoparlants, fins a un punt d'ignorància total. Però si son persones igual que nosaltres!!!, no vull defensar ni un bàndol ni a l'altre, però en aquest cas, els castellans son persones igual que nosaltres i opino que s'han de respectar, però també, s'han d'adaptar a les mesures que l'estat (en aquest cas, catalunya) té i dona a coneixer.

En segon lloc, el contingut, i aqui es quan m'enrotllaré un munt. Què jo sàpiga, en aquests moments, Catalunya està excercint un dret que té: el dret de usar la llengua pròpia en tots els llocs on se's vulgui. Ara resulta que no podem ja que hi ha gent que vol excercir el dret de que el seu fill/a vol tindre una educació en castellà a Catalunya. I mira que hi han escoles a tot espanya...això es depriment, de debò. Al vindre aqui, la gent hauria de tindre molt clar que ve a estudiar a una nació on està mes que consolidat una llengua, anomenada Català. Pel que es veu, la gent no se'n dona compte i vé a Catalunya a treballar i/o estudiar, ja que l'ensenyament/economia esta molt més elevat que a la resta de l'estat espanyol (i això no ve de la nostra era: en el segle XIX els focus de l'economia a on es respaldava l'estat espanyol era Catalunya i el Païs Basc). A més, aquest documental té com a objectiu atacar Catalunya a través de la llengua, però, en cap moment, cita el fet de que a l'estat espanyol, el Català esta totalment marginat i discriminat. Entenc, de totes totes, les postures que efectuen els professors que defensen el Català com a llengua principal d'ensenyament. Es lògic, ja que som a Catalunya, i per llei, s'hi parla el Català, tenint en compte que el Castellà també es idioma oficial (coliderat) de Catalunya.

Joel Joan, que també participa en el programa, és el qui manté la postura mes independentista i radicalista sobre el Català. Realment, jo hi estic molt d'acord amb ell, ja que som en una nació on hi prolifera la llibertat, la democràcia i la voluntat de canvi: no estem en una dictadura, senyors, estem en una societat lliberal, i no ens podem permetre el luxe de que les influències ens dominin.

Bé, per acabar, donar les gràcies a Telemadrid per publicar el que serà un dels episodis mes conflictius de la guerra de l'independència catalana. El meu resum es que hi estic totalment en contra. Si la gent vol ensenyament en castellà, publicitat en castellà, comerç en castellà, cultura en castellà, etc. que se'n vagi a alguna part de l'estat espanyol on el castellà sigui unica llengua oficial.

Espero que aquesta desfogada no ofengui a ningú, en cap moment ho he pretés això. Simplement dono la meva opinio sobre un fet que m'afecta com a ciudadà català.

Fins la pròxima,

SD

Iniciació, presentació...

Hey!
Una salutació a tots els qui perdeu cinc minutets de la vostra apreciada vida a llegir les meves historietes.
Com l'space del msn el tenia massa vist i el tenia avorrit de per vida, he decidit crear-me això que serà mes VIP, es a dir, reservat i, si les coses es posen lletges, restringit. Ara bé, faig una espècie de presentació per donar-me a coneixer dins de tota aquella gent que vol saber algun fet curiós sobre mi.
Nom: Enric
Sobrenom(s): SD, Efe, Efemaister, etc...
Edat actual: 18
Ocupació: Estudiant
Modalitat: Música
Especialitat: Direcció d'Orquestra
Aficions: Escoltar música, llegir, escriure, parlar amb la gent, jugar a videoconsoles (quan se'n tenen), tocar instruments (oboè & piano bàsicament), fer meditació, etc.
Objectius: a descobrir, basicament: treure'm la carrera.
Basicament començaria per això. Aniré afegint altres històries que puguin agradar a la gent que hi navega.
Apa, doncs, una abraçada.
SD