Bones una vegada més.
Corren nous temps en mí, coses que van millorant, coses que van empitjorant. Tinc moltes ganes de que tot vagi a l'alça i que les preocupacions/problemes es resolguin tal i com el destí ho ha predit.
Nits de pluja llagrimal, nits de desconcert, s'estàn convertint en nits de alegria amb els meus. Amb tot i això, voldria discuplar-me, ja que no sóc un déu i no podria fer el que m'agradés. Amb això, vull demanar disculpes al Marc i a aquests per no haver quedat amb ells al pont. Sorry.
Ara tinc que afrontar l'ultim sprint. Aquests 2 mesos restants abans no s'acabi el curs han de ser els mes durs. La gent m'exigirà coses sobrehumanes i, tot i que tinc "por", ho afrontaré amb coratge i decisió: es molt dificil fer feliç a tothom, aixi que procuraré fer feliç a qui pugui ser.
Sort i esperança a tots aquells que la necesiteu.
Una abraçada molt forta,
SD
1 comentario:
Ei! no et preocupis! no passa res, ja es comprèn que hi han coses que ens sobrepassen. A mi també m'han sobrepassat moltes coses, en el proxim post explicaré el que ha passat aquests dies.
Estaràs a l'altura, n'estic convençut! ja ho veuràs ;) i reitero q no et preocupis. ja quedarem quan poguem
apa nanu, ja saps q t'estimo
nanit!
Publicar un comentario