En aquesta nit, de la qual tinc temps i envoltat de Joe Satriani, em dedico a escriure el més recent escrit de la meva vida personal.
Es cert que ha passat més d'un més desde el meu ultim post, però aqui estic per intentar rependre'l.
Ultimament han passat moltíssimes coses: l'estrena d'Atlant-X, el que s'espera ser el millor grup de l'història del metal progressiu, a Puigcerdà: uns moments de suma felicitat contemplativa guiades pel poder de la música: quan es puguin penjar els videos, faré entrega dels enllaços a un blog perquè pogueu intentar "apreciar" fins quin nivell de freakysme pot arribar el món.
També voldria compartir amb vosaltres els meus plannings sobre aquest "curs 2007/2008". Com molts sabreu, no seguiré els ensenyaments de direcció d'orquestra a Donostia; es per això que, ja que tampoc he tingut l'oportunitat d'entrar a la universitat de barcelona a fer Magisteri musical, anuncio que aquest curs servirà de perfeccionament dels meus dos instruments: l'oboè i el piano. Després, el destí dirà que fer o que no fer.
Com quasi tots els estius de la meva vida, hi han hagut coses de les quals no han canviat: per exemple: segueixo estant solter (i mira que cada estiu intento de que això canvii d'una vegada, però ho segueixo estant per desgràcia meva), segueixo sent freaky i segueixo tenint els mateixos amics tal en quan tenia fins ara.
D'aquest estiu me'n guardaré molts records: les nits a casa de'n Marc, sigui sortint o fent el famós "No pas!, jo votaré no pas!!!", les múltiples xerrades i els meus somnis que, desitjo, es compleixin aviat.
Aqui ho deixo per avui, no tinc mes idees, en el proxim blog, espero, tindre els enllaços.
Una abraçada a tots, internautes!
SD
