Events

Bones un cop més,
Certs aconteixements m'obliguen a escriure de nou el blog. Ho necessito amb força.
Com se sol saber, s'acosten examens, s'acosta el gran final, la destrucció i l'èxit en un sol full de paper: qui guanyarà la batalla? qui se'n sortirà beneficiat?...la resposta la té el desti, i com no se que te el desti preparat per mi, l'afrontaré el màxim de bé possible.
Respecte a la música que escolto: SymphonyX i Ranma son les dues branques que mes escolto ara: son genials: gràcies Marc! ets un geni!
Frases: "...siempre supe que tu corazón era puro, solo necesitavas comprenderlo por ti misma..."
Amors: una rosca de nadal...o sigui: nul·litat absoluta.
Les eleccions: son uns cabrons: no volem a ningú!, tots cridats a l'antipolítica!!!!
En fi, res mes per avui, ja escriuré en temps mes calmats.
Una abraçada,
SD

Frekyades

Bones un cop més,
L'univers freaky no té limits. L'altre dia vaig pillar prestat una altra bso. Ranma 1/2!!!! Es brutal! M'encanta...Em fa riure, en aquests moments tant....obscurs i presionants.
Avui?, estudi constant, fins ara...
Pròximament, més notícies,
Una abraçada,
SD

Explosió multisentimentalista

Bones un cop més.
Avui es un d'aquells dies que es pot dir: caòtic? Entre sms, nervis, examens i...etc. estic patint una sèrie de catastròfics sentiments que es desenvolupen moments abans de la meva ultima partida a Donostia a on, definitivament, acabaré el curs.
Es en aquests instants on penses en com va començar tot. No veig el transcurs de la meva vida passant, sinó veig el mateix començant per els meus 1rs dies a Donostia, efectuant les classes.
Certament, recordo com al principi van ser moments molt durs, enyorança i pressió eren els 2 pilars mes forts durant aquells moments, i les desaventeses entre altres membres donava molt que desitjar. Es cert que tinc por, si, però també es cert que, en certs moments, també tinc esperança.
Aprofito per agrair a tota aquella gent que, tant directament com indirectament, m'ha fet sentir alegre: els estimo moltíssim mes del que es podrien arribar a imaginar.
I aqui ho deixo per avui, demà, més.
Una forta abraçada
SD

Bons moments...

Bones un cop més,
He d'afirmar que estic bastant ocupat aquests dies de casa i es per això que no puc duplicar-me ni triplicar-me ni coses de per l'estil. Ara estic a casa del Marc, un tio genial. Avui ha sigut un dia memorable: de trobament amb algunes persones que admiro i de donar ànims a gent que, segons el que crec, s'ho mereix.
Falta temps per repondre'm del tot, i es per això que l'ocupació personal es molt gran: desitjo que la vostra paciència amb mi sigui màxima: tinc molt d'estrés.
Espero que el mes i mig que em queda sigui gratificant, especial i suficient per estar feliç durant la recompensa que m'espera al estiu.
Molta sort a tots, una abraçada,
SD

Setmana a casa

Bones una vegada més.
Tinc una setmana de descans abans no enprengui la setmana final d'examens. Hi ha una gran pressió, però es per això que me'n sortiré superestressat i, possiblement, malparat: espero tindre el major apoio tant espiritual com físic, com psicològic possible.
No tinc temps per més, ja escriuré algu mes divertit.
Una abraçada,
SD

Stress

Bones un cop més.
Com diu el títol, la paraula que em descriu es stress. Es molt fotut que s'acabi el curs: l'exigència que estic rebent en aquests dies finals es del 300% i en alguns aspectes no dono perquè no tinc tant temps com em demanen. Bufff, no aguantaré a aquest pas.
En fi, espero que això no sigui res i que s'acabi aviat.
Una abraçada,
SD

Tinc ganes de....

Bones una vegada mes,
Certament, avui no hi han ganes d'escriure, però ho haig de fer, ja que necesito desfogar sentiments que tinc en aquest moment. Recordo que ahir vaig posar una cançó com a "tema", avui el motiu es la meva estada al llit. El esperar que ningu truqui a la porta (amb èxit), llegir, escoltar el barça (cosa que estic fent ara mateix), estar als 2 msn's de cop, fer que el Ragnarok m'aburrís, etc, etc, etc...
Em sento apuradillo: tinc moltíssima feina i no tinc ganes de fer-la. Tinc ganes de baixar a casa i estar amb la família. Tinc ganes de que se'm resolguin moltes coses...tinc ganes de no tindre lag a la residència, tinc ganes d'acabar el curs, tinc ganes de fer música, tinc ganes de coses positives, tinc ganes de tindre un títol, tinc ganes de que es compleixin somnis, tinc ganes de no patir, tinc ganes d'estar content 100%, tinc ganes de la gent, tinc ganes de tot.
Sembla un post: tinc ganes de..., i es per això que el títol es així.
Una abraçada,
SD

Música: Lament of the Highborne

Bones un cop més.
Abans no me'n vagi a dormir definitivament avui (ja que demà tinc classe), voldria escriure alguna cosa. L'unic que se'm ocurreix ara es fer un comentari sobre la canço escrita en el títol del blog: Lament of the Highborne. Se que molta gent no sabrà quina és, però, tot i que m'agradaria que s'escoltés, prefereixo comentar-vos els sentiments que m'agafen quan escolto aquella cançó.
Segurament aquesta cançó es com el dia que ha precedit aqui a Donostia, ennuvolat, fosc, tenebrós, etc...però haig de dir que es impresionant. No només perquè hi han coses molt difícils de fer i que és una de les cançons que esta a la llista blanca d'aquelles cançons imprescindibles per dirigir (quan tingui orquestra suficient), sinó perquè causa un fort impact al públic, deixant-lo bastant sorprés, ja que la temàtica que m'agrada es mes de caire ràpid o impacient i, tot just, aquesta cançó trenca els esquemes d'aquest model.
Bé, ho deixo aqui: demà tinc classes i m'haig de llevar d'hora: (es inútil fer classe al dissabte!!!!). Amb tot i això, vull discuplar-me a la gent de les trobades de no poder anar-hi a les d'aquest cap de setmana: em sap greu.
En fi, una abraçada molt forta i fins demà. (Visca el Barça!)
SD

My own music...

Bones una vegada més.
Tinc 20 min per fer aquest blog, després hauré de fer mil i una coses per poder arribar a temps a fer tot el que em tinc proposat (i no son 4 cosetes).
Avui, el blog que proposo fer es de música. Se que es la meva especialitat, però música no només vol dir sortir allà i tocar i/o dirigir, sinó que vull tractar el tema dels gustos musicals de la gent.
Es curiós que, quan camines pel carrer, sentis els auriculars que te la gent posats a tot drap escoltant, per ex., grups com: La oreja de Van Gogh, Melendi, Alex Ubago (Lumbago pels amics), els 2 Davids, etc, etc, etc. Sincerament (i sense ànim d'ofendre a ningú), no li trobo res. Son cançons que tenen el següent esquema de joc: introitus>estrofa>tornada>estrofa>tornada>solo (normalment de guitarra elèctrica)>tornada x X vegades i final (si n'hi ha). També, normalment, la ultima tornada es fa mig tó musical pujada per crear mes tensió. Quan veig aquest fenòmen, em quedo indiferent. Pot ser que la lletra sigui molt maca i totes aquestes coses, però en qüestions musicals...res a dir, basicament.
Ara bé, amb tot i això, jo tinc un altre estil propi (i no se si dir únic). No he vist a ningú que tingui una obsessió tant enorme per les BSO de videojocs. Sembla que, aquestes BSO son tractades com a motiu per designar a una persona com a "rareta". Evidentment, a mi, em passa el mateix amb aquesta gent que escolta "espanyolades" o "anglicades", ja que son gent subjecte a la societat actual, en la majoria dels casos. Quan l'altre dia em van qualificar de raro per escoltar la BSO de Final Fantasy XII em vaig semimosquejar. Que jo sàpiga, no hi ha d'haver-hi cap problema per escoltar una cosa o una altra. Realment, es deprovador i insultant que et jutgin per una estupidèsa tant gran com això i, si mes no, que t'ho retreguin com un defecte que tens tu.
Actualment es poden distingir els grups sociològics amb l'estil de música que escolten.
Tenim els Spaniards o Espanyoletes, que escolten això: espanyolades: acostumen a dir-se també: pijos. (Jo ho odio rotundament)
Tenim els Rapers que escolten rap: ja es un grup molt desarrollat i avui dia consta de molta gent afiliada. Esta molt bé el rap, sincerament, i en molts casos fa riure, però no es el meu estil.
Tenim també els heavys que escolten tot tipus de heavy metal. Esta molt bé, a mi m'agrada moltíssim el heavy metal (i les variants) però no hi estic obsessionat.
També tenim els classics: gent que escolta clàssica pel carrer o fa coses de per l'estil. Aqui, segons la meva descripció feta al meu 1r blog, hi hauria de pertànyer. Però intento trencar esquemes escoltant heavy o música clàssica indescriptible (ex. BSO de WoW: TBC:http://bluelaguna.net/splash/wow.php).
També hi han molts altres tipus de gent que escolta música, no tinc temps de citar-los a tots, però tots tenim un estil propi a dins nostre. Hi ha gent que compon, hi ha gent que fa i hi ha gent que escolta: tots 3 grups son respectables al 100%. Els estils, ja hi discrepo una mica.
Es tot per ara, a veure si comentem!
Una abraçada,
SD
P.D. Si algú esta interessat/da en escoltar el meu típus musical: http://bluelaguna.net/ Sobretot aneu a l'apartat de Devil May Cry, Final Fantasy i World of Warcraft: els que mes m'agraden.

New times...

Bones una vegada més.

Corren nous temps en mí, coses que van millorant, coses que van empitjorant. Tinc moltes ganes de que tot vagi a l'alça i que les preocupacions/problemes es resolguin tal i com el destí ho ha predit.

Nits de pluja llagrimal, nits de desconcert, s'estàn convertint en nits de alegria amb els meus. Amb tot i això, voldria discuplar-me, ja que no sóc un déu i no podria fer el que m'agradés. Amb això, vull demanar disculpes al Marc i a aquests per no haver quedat amb ells al pont. Sorry.

Ara tinc que afrontar l'ultim sprint. Aquests 2 mesos restants abans no s'acabi el curs han de ser els mes durs. La gent m'exigirà coses sobrehumanes i, tot i que tinc "por", ho afrontaré amb coratge i decisió: es molt dificil fer feliç a tothom, aixi que procuraré fer feliç a qui pugui ser.

Sort i esperança a tots aquells que la necesiteu.

Una abraçada molt forta,

SD