Bones una vegada més.
Tinc 20 min per fer aquest blog, després hauré de fer mil i una coses per poder arribar a temps a fer tot el que em tinc proposat (i no son 4 cosetes).
Avui, el blog que proposo fer es de música. Se que es la meva especialitat, però música no només vol dir sortir allà i tocar i/o dirigir, sinó que vull tractar el tema dels gustos musicals de la gent.
Es curiós que, quan camines pel carrer, sentis els auriculars que te la gent posats a tot drap escoltant, per ex., grups com: La oreja de Van Gogh, Melendi, Alex Ubago (Lumbago pels amics), els 2 Davids, etc, etc, etc. Sincerament (i sense ànim d'ofendre a ningú), no li trobo res. Son cançons que tenen el següent esquema de joc: introitus>estrofa>tornada>estrofa>tornada>solo (normalment de guitarra elèctrica)>tornada x X vegades i final (si n'hi ha). També, normalment, la ultima tornada es fa mig tó musical pujada per crear mes tensió. Quan veig aquest fenòmen, em quedo indiferent. Pot ser que la lletra sigui molt maca i totes aquestes coses, però en qüestions musicals...res a dir, basicament.
Ara bé, amb tot i això, jo tinc un altre estil propi (i no se si dir únic). No he vist a ningú que tingui una obsessió tant enorme per les BSO de videojocs. Sembla que, aquestes BSO son tractades com a motiu per designar a una persona com a "rareta". Evidentment, a mi, em passa el mateix amb aquesta gent que escolta "espanyolades" o "anglicades", ja que son gent subjecte a la societat actual, en la majoria dels casos. Quan l'altre dia em van qualificar de raro per escoltar la BSO de Final Fantasy XII em vaig semimosquejar. Que jo sàpiga, no hi ha d'haver-hi cap problema per escoltar una cosa o una altra. Realment, es deprovador i insultant que et jutgin per una estupidèsa tant gran com això i, si mes no, que t'ho retreguin com un defecte que tens tu.
Actualment es poden distingir els grups sociològics amb l'estil de música que escolten.
Tenim els Spaniards o Espanyoletes, que escolten això: espanyolades: acostumen a dir-se també: pijos. (Jo ho odio rotundament)
Tenim els Rapers que escolten rap: ja es un grup molt desarrollat i avui dia consta de molta gent afiliada. Esta molt bé el rap, sincerament, i en molts casos fa riure, però no es el meu estil.
Tenim també els heavys que escolten tot tipus de heavy metal. Esta molt bé, a mi m'agrada moltíssim el heavy metal (i les variants) però no hi estic obsessionat.
També tenim els classics: gent que escolta clàssica pel carrer o fa coses de per l'estil. Aqui, segons la meva descripció feta al meu 1r blog, hi hauria de pertànyer. Però intento trencar esquemes escoltant heavy o música clàssica indescriptible (ex. BSO de WoW: TBC:http://bluelaguna.net/splash/wow.php).
També hi han molts altres tipus de gent que escolta música, no tinc temps de citar-los a tots, però tots tenim un estil propi a dins nostre. Hi ha gent que compon, hi ha gent que fa i hi ha gent que escolta: tots 3 grups son respectables al 100%. Els estils, ja hi discrepo una mica.
Es tot per ara, a veure si comentem!
Una abraçada,
SD
P.D. Si algú esta interessat/da en escoltar el meu típus musical: http://bluelaguna.net/ Sobretot aneu a l'apartat de Devil May Cry, Final Fantasy i World of Warcraft: els que mes m'agraden.
Tinc 20 min per fer aquest blog, després hauré de fer mil i una coses per poder arribar a temps a fer tot el que em tinc proposat (i no son 4 cosetes).
Avui, el blog que proposo fer es de música. Se que es la meva especialitat, però música no només vol dir sortir allà i tocar i/o dirigir, sinó que vull tractar el tema dels gustos musicals de la gent.
Es curiós que, quan camines pel carrer, sentis els auriculars que te la gent posats a tot drap escoltant, per ex., grups com: La oreja de Van Gogh, Melendi, Alex Ubago (Lumbago pels amics), els 2 Davids, etc, etc, etc. Sincerament (i sense ànim d'ofendre a ningú), no li trobo res. Son cançons que tenen el següent esquema de joc: introitus>estrofa>tornada>estrofa>tornada>solo (normalment de guitarra elèctrica)>tornada x X vegades i final (si n'hi ha). També, normalment, la ultima tornada es fa mig tó musical pujada per crear mes tensió. Quan veig aquest fenòmen, em quedo indiferent. Pot ser que la lletra sigui molt maca i totes aquestes coses, però en qüestions musicals...res a dir, basicament.
Ara bé, amb tot i això, jo tinc un altre estil propi (i no se si dir únic). No he vist a ningú que tingui una obsessió tant enorme per les BSO de videojocs. Sembla que, aquestes BSO son tractades com a motiu per designar a una persona com a "rareta". Evidentment, a mi, em passa el mateix amb aquesta gent que escolta "espanyolades" o "anglicades", ja que son gent subjecte a la societat actual, en la majoria dels casos. Quan l'altre dia em van qualificar de raro per escoltar la BSO de Final Fantasy XII em vaig semimosquejar. Que jo sàpiga, no hi ha d'haver-hi cap problema per escoltar una cosa o una altra. Realment, es deprovador i insultant que et jutgin per una estupidèsa tant gran com això i, si mes no, que t'ho retreguin com un defecte que tens tu.
Actualment es poden distingir els grups sociològics amb l'estil de música que escolten.
Tenim els Spaniards o Espanyoletes, que escolten això: espanyolades: acostumen a dir-se també: pijos. (Jo ho odio rotundament)
Tenim els Rapers que escolten rap: ja es un grup molt desarrollat i avui dia consta de molta gent afiliada. Esta molt bé el rap, sincerament, i en molts casos fa riure, però no es el meu estil.
Tenim també els heavys que escolten tot tipus de heavy metal. Esta molt bé, a mi m'agrada moltíssim el heavy metal (i les variants) però no hi estic obsessionat.
També tenim els classics: gent que escolta clàssica pel carrer o fa coses de per l'estil. Aqui, segons la meva descripció feta al meu 1r blog, hi hauria de pertànyer. Però intento trencar esquemes escoltant heavy o música clàssica indescriptible (ex. BSO de WoW: TBC:http://bluelaguna.net/splash/wow.php).
També hi han molts altres tipus de gent que escolta música, no tinc temps de citar-los a tots, però tots tenim un estil propi a dins nostre. Hi ha gent que compon, hi ha gent que fa i hi ha gent que escolta: tots 3 grups son respectables al 100%. Els estils, ja hi discrepo una mica.
Es tot per ara, a veure si comentem!
Una abraçada,
SD
P.D. Si algú esta interessat/da en escoltar el meu típus musical: http://bluelaguna.net/ Sobretot aneu a l'apartat de Devil May Cry, Final Fantasy i World of Warcraft: els que mes m'agraden.
2 comentarios:
MEEEEEEEESTREEEEEEEEE!!!!
T.T m'has oblidaaat! i els punks k?! eh? eh? kk? hmmmmmmmmmmmmm...
naah es conyah! ja veig k si tots fessim el mateix no acabaries mai... XDD pubret... jajaj
final fantasy altre cop... joder, començo a tindre motius x pensar k es un joc omnipresent, sobretot en tu i el teu món... ¬¬ viciat... xDDD b, tmpoc hi tinc res en contra!
wah! estic d'acord amb tu sobre aixo de les espanyolades jeje em repeleixen... AGH!!!!!!!
b mestre, ja parlaremm! fins aviat
una abraçadaaah!! ^^
A mi no m'agrada la música comercial. No m'agrada, és superficial i la lletra tant maca com sembla també és superficial, la majoria i no transmeten cap sentiment profund o que no estigui envoltat de tabús de la societat. Suposo que diuen el que tothom vol escoltar.
Jo crec que pertanyer a varis estils és totalment possible. Jo pertanyo al món de la Música Tradicional (prefereixo dir-li tradicional que classica... i no em refereixo a la música tradicional folklorica), la música de Jazz i el Rock Dur/ Heavy Metal, però sobretot el que és Progressiu.
I per mi la barreja perfecta és el Metal progressiu Neoclassic, plasma els meus diversos gustos...
Simplement, m'encanta.
Els estils són acumulables... crec que majoritariament no hi ha per què ser restrictiu. És més, crec que aquesta varietat és la que dóna gràcia a la música.
I m'alegro que la nostra música agradi a poca gent, doncs aixi tenim mes per nosaltres i no es torna repetitiva!
PEr cert, les BSO de Jocs i de Manga molen, qui digui que no, ja es pot preparar!
Publicar un comentario