The end of.....

Comença l'espectacle. Tot el món està pendent del rellotge. El teló encara està baixat, es nota una gran espectació entre el públic, que espera impacient que el rellotge marqui l'hora exacte. Hi falta res i menys per que comenci. Fem el compte enrere!

3....

..

2.....

....

1....

...i.....

S'obre el teló del món: 

Chonis, canis, garrulos, pijos, antisistemes, antisocials, anarquistes, marxistes, utòpics,..., fan la seva entrada a escena: el món es una gran festa: celebrem que canviem d'any!

Aquest petit vissage només confirma lo evident. La fauna avui surt de festa per celebrar que comença un any nou. Confirma que qualsevol excusa serveix per crear una macrofesta on tothom (absolutament tothom, independentment de la crisi econòmica o de les situacions familiars) té ganes d'oblidar les penes, bebent com a descosits i ballar fins que el cos digui prou, aguantant tota la nit si fa falta, i fins al matí amb les discoteques matinee. 

Increible, cert? El poder d'una sola nit. Veus la gent gastant-se 15, 25, 30, 50 € només per sortir de festa i passar el que molta gent diu que és "una nit inolvidable". Òbviament, i suposo que us haureu donat compte, estic totalment en contra de que es facin macrofestes en àmbit mundial, només per el fet de que canviem d'any. Si ens atenem a la mitologia maya, aquest cop serà l'últim. D'aqui menys d'un any direm adéu al món; ens podem oblidar de festes, i de carpe diem i de utopies varies. L'únic que es veu, en aquests moments, és la hipocresia, i les ganes de ser uns enmascarats/falsos.

Bé, potser m'estic passant una mica. Òbviament, com se sol dir, no tothom és igual. Hi ha gent que viu les festes en intimitat. Celebrant l'any en intimitat. Sent feliços amb les poques coses que pot donar la vida. És evident que la gent d'avui dia buscarà per tots els mitjans trencar aquesta rutina.

També m'oblido d'uns que realment són els herois d'aquesta nit (i de totes, en general). Els treballadors que avui no fan festa per que tenen que estar atenent a la fauna (en el cas dels porters/cambrers de discoteques). O tenen que estar treballant del que sigui, per tal de poder afrontar noves feines/projectes: felicito a aquests, ja que realment s'ho mereixen.

Quan he començat a escriure aquest post, he pensat de fer tot un recull de coses/agraïments a tota la gent que ha format part de mi, durant aquest 2011. Ho faig en general, ja que necesitaria un post etern per inclòure-us a tots: Gràcies! Gràcies per existir, per co-existir i per estar sempre al costat quan es pot necesitar. Gràcies, per compartir un camí comú; per sobreviure, escoltar-me, fer que hi hagin moments inoblidables, crítics i ambiciosos.

El següent post, ja serà l'any que vé. Així que...suposo que lo que es diu és "Bon any a tots!".

Acte-Conseqüència

L'entrada que aniré a efectuar en aquests moments, té orígen en un problema que fa anys que existeix. Les conseqüències d'aquests actes fan que un es planteji realment, si la vida que li ha tocat és la correcte, o no. Si és adeqüat/adient, pensar en que les coses podrien ser d'una altra manera, i sobretot, si la propia existència és un element que es pot tractar en aquest context, així com la personificació de certs elements que estan fora del nostre abast.

Sempre hem pensat que tots els actes tenen conseqüències, que poden ser morals o costos. (Fins aqui suposo que és lògic.) Els costos, a vegades, són els elements quins retoquen la decisió dels actes que volem efectuar; i normalment, (i espero estar d'acord amb molta gent) aquests elements, ens trastoquen, fan que patim vergonya, i no ajuden a l'hora d'avançar en els passos que la pròpia vida ens dona. Costos que, al final, fan que la humanitat es guïi per unes directrius que són anomenades "necessitats bàsiques".
Sé que probablement, molts dels presents pensaran en els tres elements: menjar, dormir i sexe. Al cap i a la fi, des del principi dels temps, la humanitat ha estat perseguint aquests elements com la llum que hi ha al final del túnel, on molts dels presents, entre els qui m'incloc, estem situats, sense llum que prevalgui. Amb tot i això, com he anat veient mitjançant la meva experiència (curta, però intensa) les persones també busquen tindre en sí elements de felicitat, amor, satisfacció, èxit, etc. Lògicament, comparteixo també aquests elements, com a elements que realment fan que les tres bàsiques estiguin integrades dins d'aquestes; però quan passen problemes, i això suposo que també es lògic, ens mirem més per les tres primeres que no per totes les altres, en clau de desesperació i retroemoció.
Estem d'acord en que m'agradaria tindre-ho tot. Ser feliç, tindre amor, tindre èxit en una vida professional, ...; però no ens oblidem que tot això forma part d'una societat que ha estat creada amb uns valors sinòptics; valors que en la mida del possible, han estat retocats i modificats a partir del pas del temps, i aquest element provoca que els èxits te'ls acabes llaurant, l'amor l'acabes buscant (a vegades de manera desesperada), i la felicitat es un element que esperes que et vingui per que la gent d'avui dia no veu el got mig plè, si no mig buit. Tot això són conseqüències d'elements que ha tractat la societat en clau d'investigació humana i comportaments psicotècnics: fet que provoca la creació de cercles socials, així com elements de caire sectari, on la llei del més fort/del qui té més diners/dels líders qui governen aquesta societat, es busquen la seva autocomplacència. 
A vegades vull pensar que els elements de felicitat i d'amor, i d'altres tonteries que ens hem creat per que tots estem controlats a partir d'un sistema metafuncional, on l'objectiu/conseqüència sigui estar tots enquadrats, acabaràn o 1) venint sols o 2) creant elements de metacognició on aquestes prioritats/objectius seràn erradicats, per a buscar-ne de nous. Igualment, l'extensió del text en qüestió només vol vindre a dir dues coses. En primer lloc, que la societat es la injustícia més gran que es pot considerar en clau humana; i en segon lloc, que mai sabrem quin és el nostre objectiu. Que volem pretendre? tindre fills?, ser feliços? Considero que ara és molt complex i complicat. Necessitem doncs, que la societat dongui un gir. Un gir que permeti a la gent donar-se'n compte de que la metaelementació dels graus iconoclàstics del coneixement social humà no està formada a partir de la justícia o de idees idíl·liques/utòpiques com la felicitat, o l'amor, si no a partir del caos.
Sigui el que sigui...aquest món només l'espera la ruïna.

La mala sort

Començar el dia, i que la nit anterior hi hagin elements que et facin pensar que la mala sort pot arribar a existir, i no només això, si no que arribis a interpretar que et fan "vudú" o "complot" per tal de que els dies vagin transcorrent entrabancant-me cada dos per tres, no te preu. 

Pragmàticament, la mala sort és un element que et surt quan passes èpoques de molta activitat, sigui estressant o no; quan tens fixat mil objectius, del qual només pots complir la meitat, o que elements puntuals que et destrossen una nit, fan que temporalment, aparegui aquest element, que en part, pot ser desconcertant e inquietant. 

Fent reflexió sobre el tema en qüestió, em porto a preguntar-me sobre si es realístic, que la mala sort, com a element de joc temporal, pot portar a un estat psicotècnic on les accions temporals es van "solapant". Tant és així, que la lluita sobre el per que sobreviure en estadis on la "mala sort" apareix ,és molt dura. 

Curiós és que, 1) escrigui un post sobre la mala sort, el dia que estàn fent la "grossa" de nadal. Significant que aquesta mala sort no només va en augment (ja que no m'ha tocat absolutament res), si no que pot ser que en les pròximes hores/dies, faci un pet. 2) Escrigui, en moments de crisi; on la majoria de la gent té problemes per sobreviure a final de mes. 3) El que comentava al post anterior, la crisi exponencialment consumista (més en època de nadal). 

Sigui el que sigui, "vudu's", "complots", "jugarretes", o desajustos en clau de males previsions; la mala sort és un element que esta permanentment apareixent en la societat actual. Una societat cada cop menys comprensible, doncs hi han elements (com el consumisme, o la diferenciació en classes sociocrítiques) que per molt que intentem jutjar, no entendrem mai (com la justícia, o la desigualtat).

Esperem, doncs, que hi hagin coses, que segueixin igual...

[...]

Fa temps que no escric, i això no està bé. Són moments en els que la complexitat del temps es fa evident, i això implica que no hi hagi temps material per a escriure i poder expresar amb vosaltres tot allò que sento, o que veig del món en general.

No es pot dir que últimament no hagi fet coses, entre Messies, estudis, futbols i demés, han estat unes setmanes una mica "complexes". De fet, encara no ha acabat: últimament porto un diari d'onze dies; onze dies que són com una marató, gairebé (igual que la de TV3, però sense recaudar cap caleró!....).

Amb tot i això, ara he trobat el moment que esperava per poder escriure una mica, i poder compartir coses que he vist durant aquestes últimes setmanes.

En clau política, per exemple, ha tornat la dreta eucarística i neo-conservadora/eclesiàstica: ha vingut el sr. Rajoy, a imposar la seva llei de control personal cap a les famílies i estudis obligatoris, en decliment dels pressupostos que a partir d'ara, s'assignaràn a Catalunya....però on nassos anem a parar? Qui estarà disposat/a a pagar per una T-10 quasi 10€? o per un bitllet senzill 2€...? Polítiques consumistes: al atac!! 

En clau social: arriba Nadal...aquella gran bomba de fum necro-consumista que fa que tothom es gasti 200, 300, 500, 1000€ en presents cap als familiars més pròxims. Per què és necro? bueno, sembla que tots anem a la tomba, volent aconseguir tot allò que ens proposem a partir del pressupost que tenim i de les ganes que hi han per "acontentar" els familiars amb qui estem. Opino (i ja que esteu aqui, suposo que voldreu saber la meva opinió):no estic d'acord amb les polítiques consumistes que transporten aquesta època de l'any, així com les "lluites" que la gent fa pels seus objectius. No es que vulgui realçar una tradició religiosa/cristiana sobre el que pragmàticament signifiqui el nadal, simplement realço la opinió de que estic en contra del sistema capitalista, i del consumisme desmesurat. No se suposa que estem en crisi econòmica/pou sense fons, on la majoria de les famílies estan patint per arribar a final de mes?...Siguem conseqüents, per favor!

Musicalment estic tornant a tindre una producció bastant gran, sobretot a nivell coral: com especificava a dalt, hi han hagut molts Messies en molt poc temps, crec que estic fent bé tornant a atacar aquest fet, ja que necessito una activació externa als estudis: tot per un, i un per que tot surti bé.

A més, estic reprenent una vessant compositora que tenia oblidada per l'oblit: m'està agradant. És una altra manera de sentir la música; potser més orgullosa, ja que escoltes ja directament el resultat sense tindre que fer res...però amb tot i això m'agrada.

Bé, fins aqui....espero que tingueu fetge suficient com per digerir tot aquest text d'un servidor.

SD

Dilemes electorals

Era gairebé obligatori que postejés un blog en referència a les eleccions. Cal a dir, que ja he gastat el meu dret a vot, així que no us desvelaré (per que no m'encasilleu) per a qui ha anat....no he votat en blanc, com també havia pensat fer fa dos dies.

La llàstima d'aquestes eleccions, es que son "bipartidistes": votis qui votis, ja se sap que sortirà o un o l'altre....ja sabeu, aquells qui van protagonitzar un debat agònic fa una setmana...Estic totalment en contra....ja que es dona a entendre que hi hagin formacions polítiques amb ganes d'arreglar aquesta crisi i aquest món però sempre han de guanyar els mateixos...el problema d'això....es que ho hem format nosaltres: si fossim més oberts, veuriem com no hi ha aquesta bipartició, si no que pot ser múltiple, d'acord amb les ideologies polítiques que resideixen en la moral de les persones qui votem i triem els candidats que volem que ens representin a aqui, Espanya, Europa i, més globalment, el món.

Tot i que els pronòstics ja saben la sol·lució a aquest problema, la meva convicció és cap a l'esperança (tot i que segons els resultats no serà possible). 

Seré breu i concís. Estem tant malament, que qualsevol canvi que m'esperi serà cap a pitjor (políticament parlant). Està clar que la crisi i el malestar social ho haurem de solucionar nosaltres mateixos, no la política. La política que faci el que vulgui: serà la nostra feina, la que tiri endavant les nostres vides: els polítics només fan una feina: representar-nos amb la feina que nosaltres estem realitzant!

Amb tot i això, animo a que votem, per evitar que els resultats siguin tant negres com es plantejen.

Sobre les injustificacions

Hola,

Com tots podeu saber, hi han certs elements dels quals requereixen justificacions (tal i com es plantejava amb la pregunta "per què?"). Les justificacions ajuden a que les coses puguin sortir més fluïdes, i abstíndre-les, podria provocar una davallada moral, a l'hora d'intentar realitzar tasques amb una certa regularitat i normalitat.

Per què avui escric sobre les injustificacions? bé, n'han passat unes quantes, aquest cop. Causes que provoquen una dicotomia entre allò que és "normal", i allò que no ho és; entre allò que fem bé i allò incorrecte. Tothom ha realitzat injustificacions, algun cop, però les que et sorprenen just quan acabes de fer un viatge, que et porta a un destí comú i sabut i et trobes amb una sorpresa..bé; són bastant inquietants.

No vull dir, de totes totes, que qualsevol típus d'injustificació sigui bona, ni molt menys; lògicament, si el que volem és amagar certes veritats amb certes persones qui no són dignes de conèixer aquesta veritat, és normal, que se'ls injustifiqui. Però de bones a primeres, no es allò "normal/correcte". 

No seré ningú "fàcil" i començaré a respondre sobre "qui" o "com" comet aquests elements. Simplement, considero sorprenent que: 1) amb les tecnologies actuals, no es pugui avisar i 2) (i més important), es donin per sabudes certes coses que podrien estar clares a l'hora de elaborar un pla per a organitzar-se un, envers a tot allò que està controlant. Haig de fer saber (contextualitzant aquesta última frase) que estic elaborant 3 projectes d'interès, la qual, considero que la organització i la disciplina a l'hora de organitzar-se un, la vida, són elements que considero de vital importància (ara per això, no us penseu que sóc un robot!).

Necesitava escriure-ho. Hi han certes coses que, per "h o per b" no m'entraràn al cap. Indignat?, no encara....sí decepcionat...

Sentiments revolucionaris

Bones, 

Avui em sento revolucionari. Sí, pot semblar que vulgui empèndre un acte envers a les polítiques socials. Potser sí....però avui no faré una revolució de tal acte i magnificència. La meva revolució...està entorn a la música, a allò que escoltem, a allò que fem en relació a aquest art, meravellós, del qual, en sóc orgullós de dedicar-m'hi.

Bé, a que em vull referir amb això, avui? La música és un element que ha donat molt de sí, al llarg de l'existència. Des de font del plaer, fins a ser motiu de revolucions, criticada i alabada alhora, la música és un element que ens acompanya en cada moment de la nostra vida. No ens hem parat a pensar que parlant, estem creant música? La nostra expressivitat ens nominalitza com a partidaris de aquest món on tothom, absolutament tothom, hi és inscrit.

Però no parlarem del llenguatge, ja que ens pot ocupar una entrada nova. La música com a moviment revolucionari....què ens pot dir això? Que en pensem de les anomenades "Beliebers", o dels conjunts socials adscrits a un mode de vida, en relació (moltes vegades) amb el seu estil de música? (ex: rap, Hip-hop...etc) No voldré de cap de les maneres que se'm malinterpreti, però penso que és exagerat com es pot portar un estil de vida, només amb la música que un escolta (lògicament, jo faig el mateix...però per exemple, escolto Heavy Metal, i no vaig vestit amb els jerseis dels grups que escolto). És lògic i normal, que cadascú lluiti per la seva vida, pel seu estil, i que en aquell, hi hagi la música.

Igual va passar amb els 60's, 70's, 80's....sigui el pop, el rap, el rock, el punk....com a diferents estils propositius de revolució. 

Ara bé, d'altre banda, opino que s'han perdut costums, i fets que, de més o menys manera, estan adscrits en un mètode de revolució. http://www.youtube.com/watch?v=phgOEZ6YSm4&feature=related En aquest cas, una cançó que sembla que no...(ningú d'avui dia diria que la música clàssica té un caire revolucionari), però opino que sí que el té. Qualsevol cançó pot tindre un instint de revolució, sigui a petita escala (com l'enllaç), o a gran (com el següent) http://grooveshark.com/#/s/Master+Passion+Greed/2r01ri?src=5...És qüestió de buscar, i trobar. Per què? Ja que suposo que tothom se'n està donant compte, aquest món pateix ja, des de fa anys, una sèrie de revoltes que conclueixen amb els fets que succeeixen. El món està canviant....i nosaltres amb ell....(només cal veure, (faig crítica) a les beliebers)

Suposo que, hi han dies de tot, dies per viure al màxim, dies de reflexió, dies en els que t'estimaries més quedar-te al llit, esperant que una espurna de bona sort t'il·lumini per un camí fosc i obscur....tot això, bé...només desitjem una cosa....simple, eficaç, i que diuen que és lo últim que es perd...esperança; per a què? per a salvar-nos, per a ser feliços de nou, sense fer coses fora de lloc però sobretot, per a ser revolucionaris en un món, on la injusticia social, i elements de manipulació ens estàn conduïnt cap a un sense-sentit, no podem perdre les nostres identitats veient com d'altres elements se les apropien per a sí mateixos....però si podem crear. I crear, srs. i sres., pot ser, en l'àmbit musical, ser allò que volem (sense necessitat d'arribar a certs extrems de burla i violència moral com: http://www.youtube.com/watch?v=ODUBRloa0nc)

Fins la pròxima!!

Reactivation

Hola....(signes dels temps)....(3 anys)....quant de temps!
Sembla ahir, quan  encara intentava reactivar-lo; i ara...ufff, mare meva. Quants records em porta escriure per aqui. 
Han passat mil coses des de que vaig escriure l'últim cop, tantes com que els enllaços s'han perdut degut a copyrights lògics, i reactivacions de la vida, en la qual, crec que va en millor camí cada dia que passa (amb tot i això, hi han dies que costen molt de superar).
Com no tinc temps d'escriure-les totes, només faré una petita reflexió sobre el "per què". Per què és un objectiu, és una manera de veure el món, un mètode de control de les emocions en base al poder, o a la manera de ser/fer/jutjar. L'usaré: "Per què sempre hem de demanar per què a l'hora d'intentar saber alguna cosa?" Ens dona motius, objectius dels demés, justificacions, i relacions entre coses que, primitivament, no entendriem. És allò que ens completa, que ens motiva, que ens jutja, que ens busca, sempre...."Per què"!! Si tant sols son dues paraules. Com ho podem entendre, que ens dongui tants significats?
És lògic, les persones poden compendre el motiu pel qual volem saber coses dels demés, volem ajuntar coneixement: Que es que volem més poder, potser? Volem ser millor persones sabent tot el dels demés?
Per que estic escoltant una cançó que es d'esperança i "amor"....que es el que volem, potser?...no sé, les emocions i obsessions transformen a les persones, sí...però amb quin motiu?
És el meu món, ho he triat. Suposo que el que sóc, i el que he viscut, no em donen molta alternativa. Sé que, per exemple, si ajudo als demés, algun dia aquests demés m'ajudaràn a mi, i viceversa. És el motiu sensorial de les relacions humanes. Però....sempre ens preguntarem "per què?"! des de sempre que s'ha fet així....i?...potser no es tant important com sembla.
Sé que a lo millor m'he contradit, però jo no crec que el per què sigui lo més important. El més important es la relació que tenim tots amb tots, que ens formem, que millorem dia a dia, i que deixem de tindre, si ens va bé. Son les nostres eleccions les que ens fan ser millors persones. Són les nostres eleccions les que provoquen els "per què's" de la gent. Som nosaltres mateixos els que tenim la curiositat de saber, de veure i entendre als demés.
Potser si, que hauriem de ser més egocèntrics, per veure i entendre'ns....qui sap...algun dia potser ho entendré...