Sentiments revolucionaris

Bones, 

Avui em sento revolucionari. Sí, pot semblar que vulgui empèndre un acte envers a les polítiques socials. Potser sí....però avui no faré una revolució de tal acte i magnificència. La meva revolució...està entorn a la música, a allò que escoltem, a allò que fem en relació a aquest art, meravellós, del qual, en sóc orgullós de dedicar-m'hi.

Bé, a que em vull referir amb això, avui? La música és un element que ha donat molt de sí, al llarg de l'existència. Des de font del plaer, fins a ser motiu de revolucions, criticada i alabada alhora, la música és un element que ens acompanya en cada moment de la nostra vida. No ens hem parat a pensar que parlant, estem creant música? La nostra expressivitat ens nominalitza com a partidaris de aquest món on tothom, absolutament tothom, hi és inscrit.

Però no parlarem del llenguatge, ja que ens pot ocupar una entrada nova. La música com a moviment revolucionari....què ens pot dir això? Que en pensem de les anomenades "Beliebers", o dels conjunts socials adscrits a un mode de vida, en relació (moltes vegades) amb el seu estil de música? (ex: rap, Hip-hop...etc) No voldré de cap de les maneres que se'm malinterpreti, però penso que és exagerat com es pot portar un estil de vida, només amb la música que un escolta (lògicament, jo faig el mateix...però per exemple, escolto Heavy Metal, i no vaig vestit amb els jerseis dels grups que escolto). És lògic i normal, que cadascú lluiti per la seva vida, pel seu estil, i que en aquell, hi hagi la música.

Igual va passar amb els 60's, 70's, 80's....sigui el pop, el rap, el rock, el punk....com a diferents estils propositius de revolució. 

Ara bé, d'altre banda, opino que s'han perdut costums, i fets que, de més o menys manera, estan adscrits en un mètode de revolució. http://www.youtube.com/watch?v=phgOEZ6YSm4&feature=related En aquest cas, una cançó que sembla que no...(ningú d'avui dia diria que la música clàssica té un caire revolucionari), però opino que sí que el té. Qualsevol cançó pot tindre un instint de revolució, sigui a petita escala (com l'enllaç), o a gran (com el següent) http://grooveshark.com/#/s/Master+Passion+Greed/2r01ri?src=5...És qüestió de buscar, i trobar. Per què? Ja que suposo que tothom se'n està donant compte, aquest món pateix ja, des de fa anys, una sèrie de revoltes que conclueixen amb els fets que succeeixen. El món està canviant....i nosaltres amb ell....(només cal veure, (faig crítica) a les beliebers)

Suposo que, hi han dies de tot, dies per viure al màxim, dies de reflexió, dies en els que t'estimaries més quedar-te al llit, esperant que una espurna de bona sort t'il·lumini per un camí fosc i obscur....tot això, bé...només desitjem una cosa....simple, eficaç, i que diuen que és lo últim que es perd...esperança; per a què? per a salvar-nos, per a ser feliços de nou, sense fer coses fora de lloc però sobretot, per a ser revolucionaris en un món, on la injusticia social, i elements de manipulació ens estàn conduïnt cap a un sense-sentit, no podem perdre les nostres identitats veient com d'altres elements se les apropien per a sí mateixos....però si podem crear. I crear, srs. i sres., pot ser, en l'àmbit musical, ser allò que volem (sense necessitat d'arribar a certs extrems de burla i violència moral com: http://www.youtube.com/watch?v=ODUBRloa0nc)

Fins la pròxima!!