La evolució de la felicitat.

És clau. La història d'una relació vinculant entre la humanitat i els seus ideals. La sinergia del moment. L'objectiu, punt de mira; la sensació, el voltant. El desordre mental i ordre material. Qui som, o per què hem estat creats. Objectius?

Faig l'escrit entre notes musicals, doncs és el lloc on les emocions surten, és el meu paradís. Ja ho deia Nietzsche quan escrivia: "Sin música, la vida seria un error". Frase que ha estat adaptada per mil cultures per fer-se referències a uns ideals culturals, ètics i morals. 

Les referencies a tot això només denoten que la felicitat que tenim, ara mateix. La empatia i la energia que tenim dins nostres fa que, no només la felicitat, si no que tots els aspectes de la vida mateixa, siguin un complex sistema de vincles que ens determinen per a qui fem els objectius, per a qui lluitem, qui ens importa, o qui ens interessa de tindre a les nostres vides. Gràcies a això, he pogut veure que, la gent qui realment estarà al costat, és aquella que apareix, quan el temps és negre, quan els temors apareixen, quan no veiem a ningú al costat que digui: "ei, sóc aqui!". 

Són històries que ens fan veure la realitat del fet. Quin és l'objectiu de la vida? Per què hem estat creats? No puc donar una resposta en concret, ja que depèn de la opinió subjacent de cadascú, en clau de que no tothom compartirà les meves opinions o li agradaràn els meus escrits. Jo penso, sincerament, que si la gent pot parlar de nosaltres, en vida, ja és un més que merescut objectiu assolit.

Sobre la felicitat: bé, ja es sap tot el que es diu sobre els topics de la felicitat. Que si "Carpe diem", que si "aprofita el que tens", etc...; Si, si, però tot és lluita, tot és plaer, tot és destrucció en clau que no voler-se rendir i desgastar-se. Cal descansar d'aquestes idees. Per aprofitar el moment, cal estar al 100% i la gent, per norma general, no ho fa això, si no que aprofita que té un 1% de vida dins seu per fer el que pot. Sóc d'aquells qui pensa que si vull fer una cosa bé, haig d'estar bé, en tots els aspectes.

Així que, dins del dia en que augmento un nivell la meva edat, us desitjo que aprofiteu els 364 dies que queden pel següent. A aquells qui em feliciteu, us desitjo els meus més sincers records, i a aquells qui no ho feu, cap problema! També els meus records son per vosaltres.

La fidelitat. Bomba de fum...

Aprofito els moments previs al concert d'avui, per escriure quatre ratlles sobre la fidelitat; un element que, tot i que hi existeixi gent qui el té arrelat i confia amb ell, aferrant-s'hi a l'hora de justificar-se a si mateix, hi han molts que, en afany de pendre decisions, l'ignoren, doncs només son fidels a si mateixos.
Cert és, que és un element el qual s'impregna un esperit, un mode de vida. La fidelitat ha estat un dels motius pels quals la gent ha lluitat, ha defensat i s'ha sacrificat per mantíndre's fidel, a una psique que en mesura, desperta instints com la furia o la ira, quan veiem que estem sols davant la infidelitat, la guerra o la magnificència de, en cas contrari, el plaer de veure un compromís fet realitat, un víncle.
Aixi, doncs, quina és la realitat de la qual fem ús? Com tot en aquesta vida, es la nostra elecció. Son els nostres interessos els que ens fan ser fidels o no amb les persones, ideals, o ideologies que sentim. Cal reflexionar-hi, si...però sentim-ho, no ho fem fals.