Y después de un largo viaje, entran los payasos!!!
UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE! (Gritos de niños)
Tenemos al Sr. Rajoy a la derecha, que intentará de esquivar los latigazos del sr. Herrera, que parece un depredador; al sr. Rubalcaba, quien tambien atacará Rajoy para conseguir reformar la constitución; a la Srta. Rovira con un miedo espeluznante, gritará contra los cuatro vientos, y el sr. Mas viéndolo todo des del palco de honor: su sofá....Todo el mundo está espectante: quien ganará? Parece que el Sr. Rajoy es mas duro de roer que cualquier otro y se catapulta hacia el NO.
OHHHHHHHHHHHHHHHHHHH!
...
..
.
Aquest podria ser un escenari perfecte per la ultradreta espanyola, qui ha guanyat aquesta batalla. Paraules com diàleg, constitució, SI, NO, etc., estan a la boca de tothom, en aquest debat. És increïble la voluntat del poble català per voler "fer bé les coses", i demanar les competències a un òrgan de govern incapaç de veure les competències que un poble en ple dret té; un poble que ha lluitat per tenir els drets que ha assolit durant aquests 300 anys de guerres, batalles i suposada democràcia; d'un poble que va sacrificar la seva identitat per annexar-se a una que és corrupte, manipuladora, i socialment destructiva.
Gràcies per donar-nos aquest espectacle: aquest circ que s'ha creat amb la consulta, les competències, la constitució, el tribunal constitucional, Sr. Mas, Sr. Rajoy, Sr. Navarro, Sr. Rubalcaba, etc... Gràcies per fer-nos gaudir d'aquesta política de quitxalla que avui tindrà un lloc dins dels llibres d'història: Segur que es faran mil interpretacions: Els catalans, l'etiquetaran com allò que s'havia de fer i que no es va aconseguir, gràcies a la voluntat del poble espanyol (sí, espanyol) per votar a un partit que denegaria qualsevol proposta de canvi que vingui tant del govern de Catalunya, com del govern Basc, com de qualsevol govern annexat a l'estat espanyol, que al final decideixi marxar d'aquesta mala situació en la qual s'ha volgut conviure durant tots aquests anys. Els espanyols escriuran epopeies, i els llibres d'història diran: "Rajoy vence al pueblo catalán". Per què? Tot és per que vosaltres, una molt gran part d'espanyols, qui votàreu al Partit Popular, tot i sabent les conseqüències que podria tindre aquest fet, li veu donar suport moral i un tros de paper on hi sortia ell, i no una alternativa de dretes. Aquest partit sembla que viu a l'edat de pedra, i tot el que es vol canviar, ha de passar per trencar les taules de la llei, per Déu, i per tots els fidels qui creuen que a través de la religió (element amb el que es basen per argumentar moltes de les seves gestes glorioses).
Fixeu-vos, que tot això és per demanar unes simples competències per poder demanar el dret a decidir sobre el futur d'un poble. No s'està donant per fet, que: 1) Aquest poble es constituirà com un estat. 2) Deixarà de formar part de la Unió Europea. I un llarg etcètera. Si realment la inversió internacional veiés en Catalunya la fi, un camí mort, no creieu que no invertirien en aquesta porció d'estat (intentant de semblar part de la dreta espanyolista) on el turisme, la indústria o, per resumir-ho més ràpidament, la perifèria estatal és un dels fronts més productius per a la resolució dels comptes de l'estat?
Ja per acabar; no ha acabat el procés, però és evident que es votarà que no, ja que hi han els dos partits de més popularització, que han triat dir no; penseu en que us pot concorre, aquest no. A vosaltres, qui llegiu aquest blog, penseu que la voluntat d'un poble no s'aturarà per que quatre gats creguin que aquesta no és la via, per intentar sortir d'aquest estat que ens roba, que ens debilita, que ens fa febles davant dels ulls del món, que ens transforma en un 2n món (tirant cap a un tercer). Tornem a les èpoques on es comentava "Africa empieza en los Pirineos", i Catalunya està entremig. Amb tot i això, si tant cap-quadrats es tornen, no creieu que seria beneficiós, per la dreta espanyolista, que aquest referèndum fos convocat per a tota la societat espanyola? És una reflexió a la que hi arribo després d'intentar trobar un argument amb el que es pugui celebrar aquest referèndum: Si no volen que Catalunya sigui un estat independent, que ho preguntin a tots els espanyols: que votin, que és el que volem: que voti tothom; potser guanyarà el no, igualment, però és una alternativa de dretes, que podrien tindre. Cal fer polítiques de destrucció, quan tenim la oportunitat de dialogar i intentar trobar una solució a tots els problemes que la societat està plantejant? Plantejem-ho, busquem la solució a tot el procés que, considero, ja és un tema molt gastat...
