Reactivation

Hola....(signes dels temps)....(3 anys)....quant de temps!
Sembla ahir, quan  encara intentava reactivar-lo; i ara...ufff, mare meva. Quants records em porta escriure per aqui. 
Han passat mil coses des de que vaig escriure l'últim cop, tantes com que els enllaços s'han perdut degut a copyrights lògics, i reactivacions de la vida, en la qual, crec que va en millor camí cada dia que passa (amb tot i això, hi han dies que costen molt de superar).
Com no tinc temps d'escriure-les totes, només faré una petita reflexió sobre el "per què". Per què és un objectiu, és una manera de veure el món, un mètode de control de les emocions en base al poder, o a la manera de ser/fer/jutjar. L'usaré: "Per què sempre hem de demanar per què a l'hora d'intentar saber alguna cosa?" Ens dona motius, objectius dels demés, justificacions, i relacions entre coses que, primitivament, no entendriem. És allò que ens completa, que ens motiva, que ens jutja, que ens busca, sempre...."Per què"!! Si tant sols son dues paraules. Com ho podem entendre, que ens dongui tants significats?
És lògic, les persones poden compendre el motiu pel qual volem saber coses dels demés, volem ajuntar coneixement: Que es que volem més poder, potser? Volem ser millor persones sabent tot el dels demés?
Per que estic escoltant una cançó que es d'esperança i "amor"....que es el que volem, potser?...no sé, les emocions i obsessions transformen a les persones, sí...però amb quin motiu?
És el meu món, ho he triat. Suposo que el que sóc, i el que he viscut, no em donen molta alternativa. Sé que, per exemple, si ajudo als demés, algun dia aquests demés m'ajudaràn a mi, i viceversa. És el motiu sensorial de les relacions humanes. Però....sempre ens preguntarem "per què?"! des de sempre que s'ha fet així....i?...potser no es tant important com sembla.
Sé que a lo millor m'he contradit, però jo no crec que el per què sigui lo més important. El més important es la relació que tenim tots amb tots, que ens formem, que millorem dia a dia, i que deixem de tindre, si ens va bé. Son les nostres eleccions les que ens fan ser millors persones. Són les nostres eleccions les que provoquen els "per què's" de la gent. Som nosaltres mateixos els que tenim la curiositat de saber, de veure i entendre als demés.
Potser si, que hauriem de ser més egocèntrics, per veure i entendre'ns....qui sap...algun dia potser ho entendré...