L'entrada que aniré a efectuar en aquests moments, té orígen en un problema que fa anys que existeix. Les conseqüències d'aquests actes fan que un es planteji realment, si la vida que li ha tocat és la correcte, o no. Si és adeqüat/adient, pensar en que les coses podrien ser d'una altra manera, i sobretot, si la propia existència és un element que es pot tractar en aquest context, així com la personificació de certs elements que estan fora del nostre abast.
Sempre hem pensat que tots els actes tenen conseqüències, que poden ser morals o costos. (Fins aqui suposo que és lògic.) Els costos, a vegades, són els elements quins retoquen la decisió dels actes que volem efectuar; i normalment, (i espero estar d'acord amb molta gent) aquests elements, ens trastoquen, fan que patim vergonya, i no ajuden a l'hora d'avançar en els passos que la pròpia vida ens dona. Costos que, al final, fan que la humanitat es guïi per unes directrius que són anomenades "necessitats bàsiques".
Sé que probablement, molts dels presents pensaran en els tres elements: menjar, dormir i sexe. Al cap i a la fi, des del principi dels temps, la humanitat ha estat perseguint aquests elements com la llum que hi ha al final del túnel, on molts dels presents, entre els qui m'incloc, estem situats, sense llum que prevalgui. Amb tot i això, com he anat veient mitjançant la meva experiència (curta, però intensa) les persones també busquen tindre en sí elements de felicitat, amor, satisfacció, èxit, etc. Lògicament, comparteixo també aquests elements, com a elements que realment fan que les tres bàsiques estiguin integrades dins d'aquestes; però quan passen problemes, i això suposo que també es lògic, ens mirem més per les tres primeres que no per totes les altres, en clau de desesperació i retroemoció.
Estem d'acord en que m'agradaria tindre-ho tot. Ser feliç, tindre amor, tindre èxit en una vida professional, ...; però no ens oblidem que tot això forma part d'una societat que ha estat creada amb uns valors sinòptics; valors que en la mida del possible, han estat retocats i modificats a partir del pas del temps, i aquest element provoca que els èxits te'ls acabes llaurant, l'amor l'acabes buscant (a vegades de manera desesperada), i la felicitat es un element que esperes que et vingui per que la gent d'avui dia no veu el got mig plè, si no mig buit. Tot això són conseqüències d'elements que ha tractat la societat en clau d'investigació humana i comportaments psicotècnics: fet que provoca la creació de cercles socials, així com elements de caire sectari, on la llei del més fort/del qui té més diners/dels líders qui governen aquesta societat, es busquen la seva autocomplacència.
A vegades vull pensar que els elements de felicitat i d'amor, i d'altres tonteries que ens hem creat per que tots estem controlats a partir d'un sistema metafuncional, on l'objectiu/conseqüència sigui estar tots enquadrats, acabaràn o 1) venint sols o 2) creant elements de metacognició on aquestes prioritats/objectius seràn erradicats, per a buscar-ne de nous. Igualment, l'extensió del text en qüestió només vol vindre a dir dues coses. En primer lloc, que la societat es la injustícia més gran que es pot considerar en clau humana; i en segon lloc, que mai sabrem quin és el nostre objectiu. Que volem pretendre? tindre fills?, ser feliços? Considero que ara és molt complex i complicat. Necessitem doncs, que la societat dongui un gir. Un gir que permeti a la gent donar-se'n compte de que la metaelementació dels graus iconoclàstics del coneixement social humà no està formada a partir de la justícia o de idees idíl·liques/utòpiques com la felicitat, o l'amor, si no a partir del caos.
Sigui el que sigui...aquest món només l'espera la ruïna.
Sé que probablement, molts dels presents pensaran en els tres elements: menjar, dormir i sexe. Al cap i a la fi, des del principi dels temps, la humanitat ha estat perseguint aquests elements com la llum que hi ha al final del túnel, on molts dels presents, entre els qui m'incloc, estem situats, sense llum que prevalgui. Amb tot i això, com he anat veient mitjançant la meva experiència (curta, però intensa) les persones també busquen tindre en sí elements de felicitat, amor, satisfacció, èxit, etc. Lògicament, comparteixo també aquests elements, com a elements que realment fan que les tres bàsiques estiguin integrades dins d'aquestes; però quan passen problemes, i això suposo que també es lògic, ens mirem més per les tres primeres que no per totes les altres, en clau de desesperació i retroemoció.
Estem d'acord en que m'agradaria tindre-ho tot. Ser feliç, tindre amor, tindre èxit en una vida professional, ...; però no ens oblidem que tot això forma part d'una societat que ha estat creada amb uns valors sinòptics; valors que en la mida del possible, han estat retocats i modificats a partir del pas del temps, i aquest element provoca que els èxits te'ls acabes llaurant, l'amor l'acabes buscant (a vegades de manera desesperada), i la felicitat es un element que esperes que et vingui per que la gent d'avui dia no veu el got mig plè, si no mig buit. Tot això són conseqüències d'elements que ha tractat la societat en clau d'investigació humana i comportaments psicotècnics: fet que provoca la creació de cercles socials, així com elements de caire sectari, on la llei del més fort/del qui té més diners/dels líders qui governen aquesta societat, es busquen la seva autocomplacència.
A vegades vull pensar que els elements de felicitat i d'amor, i d'altres tonteries que ens hem creat per que tots estem controlats a partir d'un sistema metafuncional, on l'objectiu/conseqüència sigui estar tots enquadrats, acabaràn o 1) venint sols o 2) creant elements de metacognició on aquestes prioritats/objectius seràn erradicats, per a buscar-ne de nous. Igualment, l'extensió del text en qüestió només vol vindre a dir dues coses. En primer lloc, que la societat es la injustícia més gran que es pot considerar en clau humana; i en segon lloc, que mai sabrem quin és el nostre objectiu. Que volem pretendre? tindre fills?, ser feliços? Considero que ara és molt complex i complicat. Necessitem doncs, que la societat dongui un gir. Un gir que permeti a la gent donar-se'n compte de que la metaelementació dels graus iconoclàstics del coneixement social humà no està formada a partir de la justícia o de idees idíl·liques/utòpiques com la felicitat, o l'amor, si no a partir del caos.
Sigui el que sigui...aquest món només l'espera la ruïna.
1 comentario:
No sé si la vida que ens ha tocat és la correcte o no, en la meva humil opinió crec que la gent més capaç i a la vegada, justa de cor, hauria de ser la que directament nesqués al primer món, i no com molts casos en el 3r. Tot i així ens hauriem de plantejar si els humans sóm bons per naturalesa o ens hi tornem per societat.
Tu fas una desconstrucció de dimensions cataclísmiques de la societat, no sé si això, per regla de tres, li estas atribuint al ser humà la condició de bo per naturalesa, però el que sí que és cert és que tots els actes tenen consequències, tant bones com dolentes.
Crec que tens raó quan comentes que els elements principals són tres i són aquests, i que prevalen per sobre dels altres, però no per força tenen més importancia en la història. Fixa't-hi que quan la societat no té recursos, lluita pels elements bàsics, posem el cas del prolateriat, però quan s'és rei, tens el menjar, tens el sexe i tens un llit què més vols? Segueixes volent, i no sempre és per fer el bé. Quan els humans entrem en el la rutina de creure que estem a resguard, a resguard de que no ens faltin els tre elements bàsics, ens començem a aventurar cap a camins odiosos, i fins hi tot et diria que abans hi tot, lluitant els uns contre els alters per un tros de pà, per un polvo amb la parella de l'altre, i per un sostre.
Jo crec que la societat aporta moltes coses, però no ens podem deixar perdre per ella tampoc. Els sistemes socials s'ha demostrat que sempre guanyen als sistemes tancats: cooperació, innovació, multiplicació de les oportunitats, anivellació de les desigualtats, millor ús de la informació, i sense duplicar esforços troben un benefici comú. Escrivint això se m'ha acudit l'exemple de l'estil del joc del barça i del madrid. El problema és si ens trobem un sistema social tencat, amb una cupula i un sistema organitzat per factors incorrectes, com: la llei del més fort, i no del més bo, com un garrulu de la ESO que és el lider del grup per por, o els titellaires del govern que d'amagat governen gràcies als diners.
M'agraderia afegir que tal com deixes anar la felicitat és falsa. La felicitat com a objectiu és falsa. El màxim que podem espirar és a tenir bons moments, petits detalls. La única sol·lució que hi veig jo és reduir la cobdicia, si reduim les expectatives, estarem més setisfets.
Publicar un comentario