Música: Lament of the Highborne

Bones un cop més.
Abans no me'n vagi a dormir definitivament avui (ja que demà tinc classe), voldria escriure alguna cosa. L'unic que se'm ocurreix ara es fer un comentari sobre la canço escrita en el títol del blog: Lament of the Highborne. Se que molta gent no sabrà quina és, però, tot i que m'agradaria que s'escoltés, prefereixo comentar-vos els sentiments que m'agafen quan escolto aquella cançó.
Segurament aquesta cançó es com el dia que ha precedit aqui a Donostia, ennuvolat, fosc, tenebrós, etc...però haig de dir que es impresionant. No només perquè hi han coses molt difícils de fer i que és una de les cançons que esta a la llista blanca d'aquelles cançons imprescindibles per dirigir (quan tingui orquestra suficient), sinó perquè causa un fort impact al públic, deixant-lo bastant sorprés, ja que la temàtica que m'agrada es mes de caire ràpid o impacient i, tot just, aquesta cançó trenca els esquemes d'aquest model.
Bé, ho deixo aqui: demà tinc classes i m'haig de llevar d'hora: (es inútil fer classe al dissabte!!!!). Amb tot i això, vull discuplar-me a la gent de les trobades de no poder anar-hi a les d'aquest cap de setmana: em sap greu.
En fi, una abraçada molt forta i fins demà. (Visca el Barça!)
SD