Explosió multisentimentalista

Bones un cop més.
Avui es un d'aquells dies que es pot dir: caòtic? Entre sms, nervis, examens i...etc. estic patint una sèrie de catastròfics sentiments que es desenvolupen moments abans de la meva ultima partida a Donostia a on, definitivament, acabaré el curs.
Es en aquests instants on penses en com va començar tot. No veig el transcurs de la meva vida passant, sinó veig el mateix començant per els meus 1rs dies a Donostia, efectuant les classes.
Certament, recordo com al principi van ser moments molt durs, enyorança i pressió eren els 2 pilars mes forts durant aquells moments, i les desaventeses entre altres membres donava molt que desitjar. Es cert que tinc por, si, però també es cert que, en certs moments, també tinc esperança.
Aprofito per agrair a tota aquella gent que, tant directament com indirectament, m'ha fet sentir alegre: els estimo moltíssim mes del que es podrien arribar a imaginar.
I aqui ho deixo per avui, demà, més.
Una forta abraçada
SD