"Ciudadanos de segunda"

Bones un dia més.

L'avorriment que es provoca durant les estones de descans em porta a comentar aquest fet anomenat: "ciudadanos de segunda", emés per telemadrid.

Per començar, nomes cal fixar-s'hi amb el títol: que vol dir la distinció entre ciudadans de 1ra i/o ciudadans de 2na? o mes adequat: perquè distingir entre dos fets iguals? Existeixen ciudadans de 1ra classe, de 2na classe, etc? Segons el meu punt de vista, ja ens tracten de discriminatoris, de que deixem de banda els castellanoparlants, fins a un punt d'ignorància total. Però si son persones igual que nosaltres!!!, no vull defensar ni un bàndol ni a l'altre, però en aquest cas, els castellans son persones igual que nosaltres i opino que s'han de respectar, però també, s'han d'adaptar a les mesures que l'estat (en aquest cas, catalunya) té i dona a coneixer.

En segon lloc, el contingut, i aqui es quan m'enrotllaré un munt. Què jo sàpiga, en aquests moments, Catalunya està excercint un dret que té: el dret de usar la llengua pròpia en tots els llocs on se's vulgui. Ara resulta que no podem ja que hi ha gent que vol excercir el dret de que el seu fill/a vol tindre una educació en castellà a Catalunya. I mira que hi han escoles a tot espanya...això es depriment, de debò. Al vindre aqui, la gent hauria de tindre molt clar que ve a estudiar a una nació on està mes que consolidat una llengua, anomenada Català. Pel que es veu, la gent no se'n dona compte i vé a Catalunya a treballar i/o estudiar, ja que l'ensenyament/economia esta molt més elevat que a la resta de l'estat espanyol (i això no ve de la nostra era: en el segle XIX els focus de l'economia a on es respaldava l'estat espanyol era Catalunya i el Païs Basc). A més, aquest documental té com a objectiu atacar Catalunya a través de la llengua, però, en cap moment, cita el fet de que a l'estat espanyol, el Català esta totalment marginat i discriminat. Entenc, de totes totes, les postures que efectuen els professors que defensen el Català com a llengua principal d'ensenyament. Es lògic, ja que som a Catalunya, i per llei, s'hi parla el Català, tenint en compte que el Castellà també es idioma oficial (coliderat) de Catalunya.

Joel Joan, que també participa en el programa, és el qui manté la postura mes independentista i radicalista sobre el Català. Realment, jo hi estic molt d'acord amb ell, ja que som en una nació on hi prolifera la llibertat, la democràcia i la voluntat de canvi: no estem en una dictadura, senyors, estem en una societat lliberal, i no ens podem permetre el luxe de que les influències ens dominin.

Bé, per acabar, donar les gràcies a Telemadrid per publicar el que serà un dels episodis mes conflictius de la guerra de l'independència catalana. El meu resum es que hi estic totalment en contra. Si la gent vol ensenyament en castellà, publicitat en castellà, comerç en castellà, cultura en castellà, etc. que se'n vagi a alguna part de l'estat espanyol on el castellà sigui unica llengua oficial.

Espero que aquesta desfogada no ofengui a ningú, en cap moment ho he pretés això. Simplement dono la meva opinio sobre un fet que m'afecta com a ciudadà català.

Fins la pròxima,

SD