Tal i com esteu llegint al títol de l'entrada, avui tocaré un tema del que se'n poden escriure relats, del que se'n pot comparar amb èpoques anteriors, però que avui, i aquests dies, crec que és important pendre'n consciència, doncs la humanitat ha evolucionat cap a pitjor, degut a l'adicció, degut a la poca feina, la comoditat i les ganes de no voler ser algú i formar part del sistema, del que tant crític sóc, he estat i seré durant tota la meva vida.
Des dels inicis fins avui, la tecnologia ha evolucionat de manera estratosfèrica; començant per la creació d'armes per a la supervivència humana (com llançes fetes amb pedra, o cases per no patir el clima extrem de l'inici de la humanitat. Passant per la correspondència, el transport, l'assetjament, i milers i milers de petites evolucions que han fet de l'home una ment racional capaç de sorpendre's a si mateix, capaç d'investigar més a fons per crear artefactes per fer més fàcil la vida de l'ésser humà existent en aquest món.
Sé que me'n deixo milions d'avançaments tecnològics, però em vull centrar en l'actualitat: ara què tenim? Els mòbils, els telèfons "intel·ligents". Des de quan un telèfon és intel·ligent? Només és intel·ligent si nosaltres li donem les ordres per que ho sigui, però en realitat no deixa de ser una màquina més, que controla la humanitat a la seva voluntat.
Però el que hi ha avui dia és massa extrem. S'han perdut costums, educació, valors, actituds. S'ha perdut el contacte real; ara tothom té contacte virutal (m'hi incloc) i si no n'ets de la casta, ets una persona a "desmoda" (que no compleix els requisits de la moda).
He vist, i això per desgràcia passa molt sovint, gent que, junts seure i pendre una cervesa, o sopant, o el que sigui que puguin fer (lliures són), tinguin el mòbil amb ells, i estiguin parlant amb d'altre gent, o inclòs, amb ells mateixos. No ho trobeu ridícul? Això no es denuncia, no? Això no es porta a uns tribunals de la salut humana i es diu: "nois, això no es pot fer". És ridícul, lamentable, nefast que haguem arribat a aquest extrem. Vosaltres trobeu normal això? A mi m'agrada tenir contacte amb la gent, sigui quina sigui la via que estigui visquent en aquests moments, però no deixaré mai de banda a algú si estic tenint una conversa amb una persona amb qui he tingut la oportunitat de veure, i de poder pendre alguna cosa, o tocant, o el que sigui que faci, gràcies a que hem trobat un lloc per veure'ns i poder compartir les nostres experiències amb les amistats que poguem estimar. És molt trist que haguém arribat a aquest punt.
Parlo única i exclusivament dels telèfons mòbils, per que són dels qui més depenem en aquests dies. Són útils si realment tenim control, però es que avui dia, ningú (o pràcticament ningú) té control sobre si mateix quan té un aparell d'avançada tecnologia a les seves mans.
Així doncs, que reclamo? Que vull criticar? A tots vosaltres qui esteu llegint aquest blog (inclòs a un servidor) i no sabeu que hi ha una vida externa fora d'aquests elements, fora d'aquesta presó tecnològica que la humanitat ha creat, i que força al descontrol de la pròpia humanitat, força a que no hi hagi un equilibri, a que no hi hagin emocions. Ara hi han emoticones, i gent que, en comptes de riure, escriu [XD]. Realment us fa gràcia que haguem arribat a aquest punt? Realment, creieu que és més sensat no veure a la gent qui t'agradaria compartir la teva vida? Realment creieu que és divertit veure com tothom, absolutament tothom, té aquesta dependència?
What's app, Facebook, Twitter, Google+, Youtube, i centenars de plataformes innombrables han aconseguit el seu objectiu: que sigueu uns esclaus.
Com dic sempre, i els qui em coneixeu ho sabeu; cadascú tria la vida que vol tenir. Cadascú té elecció. No proposo cap revolta social; no proposo que tothom compri un telèfon mòbil pel que hauria de servir: per trucar. Proposo que pensem una mica en què ens hem convertit; proposo que siguem conscients de que així la humanitat no va bé, no porta un bon camí. Proposo que mirem més enllà d'una pantalla, d'una càmera, i veiguem els ulls de la persona qui tenim davant. Proposo que somriguem, i compartim les nostres experiències amb la gent qui estimem, qui poguem tocar, qui poguem abraçar algun cop. Qui poguem veure, sentir.
Com tot: tot és qüestió d'elecció...
No hay comentarios:
Publicar un comentario