La música dels videojocs: crítica a la societat. [Hipòtesi]

Pot la música dels videojocs donar a llum els universos paral·lels que vol transmetre? O la podem adaptar cap a l’univers real? La realitat es podria impregnar de la virtualitat? És possible que d’alguna manera, puguem entendre aquest tipus de música com un tipus més, que pot inscriure’s dins del ventall de possibilitats de la realitat on vivim, o es quedarà amb un subgènere que no sortirà d’un món, molt apartat de la societat?

A priori, aquestes preguntes tindrien resposta dins de la societat actual, i probablement la seva resposta es que la societat les accepta, però no les hi dona cabuda, per el motiu de que la gent que forma part d’aquesta societat, només accepta uns prerequisits molt definits: festa i relax. Evidentment, ja que podríem estar parlant d’un món que pot englobar tota la música existent, qualsevol estil i qualsevol temàtica, i que, en sí, pot aportar qualsevol sensació; qualsevol sentiment pot tenir una música en sí que l’hi pot definir. Quin és el problema, aleshores? Per què no s’accepta tal i com es podria acceptar una música de pel·lícules? O una música actual, que es pugui punxar en una discoteca?

La meva inicial opinió es que el món en el qual es desenvolupa la música dels videojocs és un món molt reduït. Un món on només els jugadors, sigui del nivell que sigui, tenen la oportunitat d’entrar-hi, doncs és un dels motius de l’existència d’aquesta música; l’ambientació de l’espectador (en aquest cas, el jugador) per que la seva experiència encara sigui més espectacular.

A través d’aquesta màxima em plantejo dues preguntes elementals:

1         1.    La vida real pot contenir en si una banda sonora on estigui formada dins del gènere “la música dels videojocs” i en conseqüència, aquest gènere s’inclogui dins dels grans gèneres de la història?

2    2.  Pot la societat actual acceptar aquesta música i incloure-la dins del ventall de possibilitats de música “escoltables”?

Cert és que la música dels videojocs és un gènere format de molts gèneres inferiors en els quals es poden integrar dins de tots els gèneres de la història: clàssica, jazz, rock, heavy metal, soul, funk, èpic, dance, dubstep, etc. Però al ser un món totalment perdut, jo crec que es mereixen una menció a part, pel sol fet d’existir en un món que no tothom coneix, i que no tothom valora.

Inicio aquest projecte amb la il·lusió de que, per a tot aquell qui el llegeixi, no es quedi només amb un projecte a seques, si no que sigui un projecte totalment lliure en el qual l’objectiu sigui col·laborar, incloure informació, i sobretot, desfer l’entrellat d’aquestes preguntes inicials, resoldre-les, i incloure’n més, per tal de convertir aquest tema en un debat; un debat intens, que pugui provocar una revolució dins de la societat...