Explica la història d'un home que lluita amb el seu present, amb el seu ego, i que no se'n pot sortir mai. Un home a qui tot se li diu que no, un home atrapat en un cos jove, i que té una tipologia d'adult extrem. Un home atrapat, encadenat, ignorat i sobretot, apartat de la societat.
Aquest home ha viscut les lluites de la mortalitat exterior, ha viscut combats i ha participat en ells. Ha demostrat a aquesta societat que una vida millor és possible, però ell no la viurà, a ell no li tocarà gaudir del privilegi que és viure la seva propia llibertat.
Què ha de fer aquest home per intentar trobar la seva pròpia llibertat? Què ha de fer aquest home per intentar trobar el seu statu quo personal, que l'indiqui el camí a seguir? Què ha de fer aquest home per intentar demostrar més (més del que ha demostrat) a aquesta societat que el seu mètode, el seu pensament, la seva manera de fer, és la ideal? Què ha de fer aquest home per intentar tindre aquesta vida plena, total, perfecte, que ell ha anhelat tota la seva pròpia vida, i que per circumstàncies de les eventualitats que ha hagut de viure aquest home, no la pot gaudir?
La vida....
...
..
Tot el que he lluitat, de què serveix?
Tot el que he lluitat, quina finalitat té?
Sembla que el que he fet, a la meva vida, no deixa de ser el que tothom ha fet per les seves pròpies vides, però amb la diferència de que el que he fet jo amb la meva vida, no ha servit/no ha tingut el mateix objectiu que podria haver tingut amb qualsevol altre vida. Sembla que tot pel que he lluitat, no ha servit res més per intentar trobar un camí que al final no es durà a terme. Tot pel que he lluitat, només serveix per alimentar l'alè dels dracs que governen aquest país. Per alimentar el poder que, sobrenatural, s'extén cada cop més fins a un univers infinit, arribant a la destrucció moral, social i "ideal" d'aquest món qui només respira maldat. Què se suposa que han de fer els herois al respecte? Acàs es pot derrocar aquesta ideologia, que si no s'enderroca, portarà a una sèrie de hecatòmbes que tindràn com a objectiu la destrucció de la pròpia humanitat?
Quin és el nostre objectiu a la vida? La felicitat? Els diners? Què busques tu? Pregunta-t'ho.
Quan una vida s'acaba, mil s'aixequen. Quan un somriure es dibuixa, n'hi han mil que l'aigua de les llàgrimes humidifiquen. Quan una porta s'obre, n'hi han que es tanquen amb pany i clau...
Així doncs, què podem fer?
Hi ha alguna sol·lució?
El meu món musical no entén de caos. El mateix caos és ordre dins d'ell. La destrucció d'una nota, és la creació de sub-universos paralels.
La llàgrima que dels meus ulls descendeix, dona l'esperança a mil homes perduts en una guerra infernal. El meu infern, és plaer per les meves orelles. La teva satisfacció, és la meva lluita, el meu treball, la meva suor. Tot el que lluito es per que tu, qui estàs llegint, intentis valorar que les coses no són com et creus que et penses que són, si no que són una força que, si no s'uneix, potser acabarà amb aquesta humanitat tant derrocadora com la que veuen els meus ulls; com la que sent el meu cor, i com la que les meves mans escriuen i comparteixen amb tu, lector, qui decideixes llegir el meu blog.
Només et demano una cosa; dona'm tot això que et dono; només així seré reconegut...(potser).
Aquesta és la meva vida; perfecte o no...tu tries.
Aquest home ha viscut les lluites de la mortalitat exterior, ha viscut combats i ha participat en ells. Ha demostrat a aquesta societat que una vida millor és possible, però ell no la viurà, a ell no li tocarà gaudir del privilegi que és viure la seva propia llibertat.
Què ha de fer aquest home per intentar trobar la seva pròpia llibertat? Què ha de fer aquest home per intentar trobar el seu statu quo personal, que l'indiqui el camí a seguir? Què ha de fer aquest home per intentar demostrar més (més del que ha demostrat) a aquesta societat que el seu mètode, el seu pensament, la seva manera de fer, és la ideal? Què ha de fer aquest home per intentar tindre aquesta vida plena, total, perfecte, que ell ha anhelat tota la seva pròpia vida, i que per circumstàncies de les eventualitats que ha hagut de viure aquest home, no la pot gaudir?
La vida....
...
..
Tot el que he lluitat, de què serveix?
Tot el que he lluitat, quina finalitat té?
Sembla que el que he fet, a la meva vida, no deixa de ser el que tothom ha fet per les seves pròpies vides, però amb la diferència de que el que he fet jo amb la meva vida, no ha servit/no ha tingut el mateix objectiu que podria haver tingut amb qualsevol altre vida. Sembla que tot pel que he lluitat, no ha servit res més per intentar trobar un camí que al final no es durà a terme. Tot pel que he lluitat, només serveix per alimentar l'alè dels dracs que governen aquest país. Per alimentar el poder que, sobrenatural, s'extén cada cop més fins a un univers infinit, arribant a la destrucció moral, social i "ideal" d'aquest món qui només respira maldat. Què se suposa que han de fer els herois al respecte? Acàs es pot derrocar aquesta ideologia, que si no s'enderroca, portarà a una sèrie de hecatòmbes que tindràn com a objectiu la destrucció de la pròpia humanitat?
Quin és el nostre objectiu a la vida? La felicitat? Els diners? Què busques tu? Pregunta-t'ho.
Quan una vida s'acaba, mil s'aixequen. Quan un somriure es dibuixa, n'hi han mil que l'aigua de les llàgrimes humidifiquen. Quan una porta s'obre, n'hi han que es tanquen amb pany i clau...
Així doncs, què podem fer?
Hi ha alguna sol·lució?
El meu món musical no entén de caos. El mateix caos és ordre dins d'ell. La destrucció d'una nota, és la creació de sub-universos paralels.
La llàgrima que dels meus ulls descendeix, dona l'esperança a mil homes perduts en una guerra infernal. El meu infern, és plaer per les meves orelles. La teva satisfacció, és la meva lluita, el meu treball, la meva suor. Tot el que lluito es per que tu, qui estàs llegint, intentis valorar que les coses no són com et creus que et penses que són, si no que són una força que, si no s'uneix, potser acabarà amb aquesta humanitat tant derrocadora com la que veuen els meus ulls; com la que sent el meu cor, i com la que les meves mans escriuen i comparteixen amb tu, lector, qui decideixes llegir el meu blog.
Només et demano una cosa; dona'm tot això que et dono; només així seré reconegut...(potser).
Aquesta és la meva vida; perfecte o no...tu tries.
No hay comentarios:
Publicar un comentario