Elements de manipulació: somnis i il·lusions perduts en l'oblit

Escoltant la cançó que teniu entre mans, faig la reflexió d'avui, fent ús dels elements destructivistes que, aquestes últimes hores, han passat.

La lògica ens fa portar a entendre que, els éssers humans, necessitem de la manipulació per a poder justificar els mil actes mil que realitzem durant tota la nostra existència: siguin repetits o nous. Dins d'aquests actes, hi tenim els que anomeno actes de manipulació. Què esperem dels altres? Què esperen els altres de mi? Quines espectatives/coneixements/sentiments esperen els altres obtindre de mi, i de la mateixa manera, jo obtindre d'ells?

Lògicament, el que no podem permetre, de cap de les maneres, és oblidar (i això te'n dones compte quan oblides realment qui ets, i et mostres al 200% al servei d'aquelles persones qui tu creus que, en aquell moment, són profitoses per a la persona en si) que un mateix també té el seu espai i les seves coses bàsiques: sentiments, principalment. Curiosament, en la lluita del element "alpha", aquesta retroalimentació personal desapareix, i dona lloc a autoadquirir un descens de l'autoestima (aquell element que, per molt que canvïi, és qui determina, al 90% dels casos, la felicitat/tristesa que un té en cada moment), fins a arribar a punts on es podria definir com "antiautoestima". 

Precisament d'aquesta antiautoestima volia fer un incís: Per què tenim aquest fet? En el meu cas personal, la reflexió (gràcies a una gran amiga que tinc la qual no detallaré per drets LOPD) és la següent pregunta: "Si jo puc donar un 200% en una relació (del tipus que sigui), per què la resta, que de la mateixa categoria que jo (és a dir, éssers humans), no ho fa?" He de ser sincer: aquesta pregunta em tormenta. No puc arribar a entendre la passivitat que té la gent, egocentrisme i interès: altrament dit, manipulació. Òbviament deixo la pregunta a l'aire, a veure si algú és capaç de contestar-me-la...

Tot, en aquesta vida, és manipulació: com diria la dita: "avui per tu, demà per mi,...". Quan a un l'interessa, canviem-ho: "avui per mi, demà per mi, sempre per mi...". Crec que és injust que, les circumstàncies evidencials, juguin un paper seriós, fent que les relacions hagin d'estar subcontrolades per aquestes. Fent que no hi hagi una naturalesa, si no una destrucció manipulatoria. No hi ha lloc per al "lliure albedrí", si no que tot està calculat. Acte-conseqüència-cost. On un veu la coincidència, jo veig l'acte; on veig la conseqüència, jo veig el cost de l'acte....Suposo que és el resum més directe.

Una última cosa abans d'acabar; com els israelites van escriure la bíblia per mantindre als pobles ocupats per poder-los conquistar, els cristians van fer servir la fe per controlar a tots els pobles; els humans fem cortines de fum per establir objectius manipulatius per sobreviure. Cal? Bé, depen (i acabo) de l'interès pel qual tenim....