Dreams of a golden victory!

Sembla que al final, els somnis auguritzen una final victoriosa per aquells qui lluiten sense descans en un mon de destrucció i agonia, on el poder el tenen aquells qui realment no s'ho mereixen. No vull ser un jutge, però es que les situacions acaben claudicant: tots acabarem sent jutjats; tots acabarem preguntant el per què de les coses.

Mentrestant, el que si que podem anar fent es seguir els passos que la vida ens ha donat lluitant entre les batalles de la gent, fent-nos lloc dins dels cors de la gent qui ens estima i/o qui volem estimar.

A grans trets, el que busco, escrivint, es d'alguna manera, "desfogar-me". Tinc la necessitat de compartir tot allò que la gent té dins seu, com un rencor, esperant a sortir a la llum. M'agrada, doncs, que les meves realitats, les meves vivències, les meves ganes de mostrar al món qui sóc, també puguin ésser mostrades en un blog, on, tant si per "h o per b", està al descobert per a tot aquell qui vulgui mantíndre una petita estona a compartir els meus pensaments, i les meves opinions.

I posant-nos en matèria, el que m'agradaria destacar avui són vàries coses: en primer lloc, la necessitat de cridar fort en contra de les sentències del suprem, en relació a l'anulació de validesa dels estudis artístics de grau, i llicenciatura. Què ho trobem normal, això? Durant anys, els músics han estat considerats "aquells de la classe baixa, que no saben que fer per tirar endavant"; i quan, per fi es veu que sembla que hi hagi una igualtat dins dels estudis: BUM! Al canto! Amb tot i això, encara no està aprovada pel consell de ministres, però venint del nostre company, el president "Xixixixixi", no crec que hi hagi cap típus de dubte en que anularàn, i betaràn els estudis artístics. A on està el poble, quan se'l necessita? Que es que, el que estem estudiant, no és reconeixible? No se'ns nota?...Bé, són preguntes que sorgeixen...

En segon lloc, després de veure l'escàndol que va provocar-me saber que una institució com l'església catòlica espanyola, rebia mensualment, 13 Milions d'Euros...és un "Què?!?!?!?!". Com pot una institució que ha perdut més de la mitat d'adeptes durant aquest final de segle passat, i inici del vigent, seguir actiu amb tal subvenció? Hem de pagar a gent qui ens dona discursos que no volem entendre? Hem d'aguantar anuncis de, per exemple, uns rosaris electronics? Proposo que dels 13 Milions, me'n donguin 1, per mi (amb el qual podria viure bé), i els altres 12, el vagin repartint per a les famílies! El món (o Espanya, en aquest cas), estaria més equilibrat!

Bé, no hi ha temps per mes, avui...

El món s'està destruïnt, però els nostres actes ens fan ser més resistents als atacs del enemic!